Festa Major i Nadal
Entrem al novembre, mes de la festa major de Sant Romà (18 de novembre), patró de la vil·la. De ben segur que molts dels lectors de Lloret Gaceta hauran detectat que s’estan instal·lant els llums de Nadal a diversos carrers del municipi. Alguns d’ells engalanaran els carrer per la festivitat de Sant Romà.
Tradicionalment el mes de novembre, és un mes una mica trist. Observem com el dia s’escurça, amb el canvi horari es fa fosc mes d’hora i el volum de turistes que ens visiten és força baix. Per sort, a mitjans de novembre la festa major de Sant Romà suposa un punt d’inflexió, fins arribar a primers de desembre, on el “pont” (si així s’escau i es pot gaudir) de la Constitució i de la Immaculada, ens permetrà disposar d’uns dies festius que ens situaran a les portes del solstici d’hivern (prop de Santa Llúcia) i del Nadal.
Val a dir que la tristor esmentada es compensa amb un esclat de llums i de colors a la via pública que aixequen una mica els ànims i serveixen per ajudar el comerç en un mes especialment difícil si no es fan campanyes comercials d’origen anglosaxó com el “Black Friday” i el “Ciber Monday”.
Els carrers i places, com espais vitals de les relacions socials entre persones han d’estar cuidats, nets i perquè no ben “engalanats”, en motiu de celebracions com la festa major de Sant Romà o el Nadal. En aquest sentit, la inversió consistorial en enllumenat i engalanament dels últims 10 anys ha estat remarcable. Molts recordarem amb nostàlgia com les estrelles de colors amb bombetes incandescents s’encarregaven d’engalanar el carrer de Sant Pere per deixar pas a la tecnologia led. Alguns del models “penjats” en els carrers van ser una mica polèmics i fins i tot perillosos, recordant en aquests moments uns cubs tridimensionals de dimensions considerables.
Però tenir els carrers ben ornamentats no ha de cenyir-se a ocasions puntuals, també s’ha d’aconseguir en el dia a dia per tal de crear una imatge identificativa de Lloret, o en aquest cas del barri.
L’Associació de veïns del nucli antic de Lloret, durant el final de la dècada dels 90 del segle XX i als primers anys del segle XXI, va aconseguir, de forma molt encertada, que l’Ajuntament utilitzés un únic model d’enllumenat públic pels carrers que es reformaven dintre de l’àmbit del barri. El llum tipus teranyina, que ens recorda i ens evoca un passat mariner de Lloret és una forma d’engalanar el nostre barri, amb un tret molt diferencial. A la dècada dels anys 10 de l’actual segle, l’associació, va demanar a l’Ajuntament que tot el mobiliari urbà que el consistori instal·lés en el nucli antic de Lloret, fos un mobiliari especial, creat i dissenyat únicament per el nostre barri. En aquest sentit es va proposar que es realitzés un concurs públic on s’oferissin dissenys de mobiliari urbà de tot tipus (faroles, papereres, bancs, pilones…) i així aconseguir una imatge clarament diferenciada amb la resta del nucli urbà. La proposta del “concurs de projectes”, així definida per l’actual llei de contractes del sector públic, té per objecte la obtenció de plànols o de projectes en el camp de l’arquitectura i l’urbanisme. Un cop obtinguts els plànols o projectes, un jurat serà l’encarregat de seleccionar la proposta de disseny que més s’adapti a les bases del concurs aprovades i als interessos municipals.
Trobo que aquest fet ajudaria enormement a la limitació i diferenciació del nostre barri i, potser serviria per aconseguir un major respecte pel mobiliari urbà gràcies als seus trets diferenciadors. En resum, Lloret posa’t guapo!!.
M’ha agradat aquest escrit.