A casa de sempre ens han agradat els jocs i les gimcanes. A uns més que als altres. I si podem, per què fer-ho fàcil si podem complicar-ho una mica i així ens divertim?
Imagineu-vos un cap de setmana sense pandèmia. Els meus fills han sortit i jo estic a la terrassa, contemplant el no res, relaxat. Sona un missatge de whats amb un to diferent, és algú de la família, i miro el missatge.
– Papa, ens pots venir a buscar, porfi 🙏, que ens fa mandra venir caminant.
– Amb lo relaxat que estic fareu aixecar-me de la tumbona per venir-vos a buscar?
– Plisss
– Vinga va, on sou?
– T’ho farem divertit, que sabem que t’agraden els enigmes:
“ Som els dos amb una pila de gent. De les dues colles nostres, i d’altres que no coneixem de res. Tothom està molt animat bevent i menjant tot el que poden. N’hi ha alguns que estan super borratxos cridant i saltant, són pocs i fan molt soroll. La majoria balla al so de la música (o s’ho pensen) que sona per tot arreu, i a estones des de més d’un lloc alhora amb músiques diferents. Porto la samarreta xopa de birra d’una paia que ha ensopegat amb mi i me l’ha tirat per sobre. Quan veníem cap aquí, ens hem trobat la poli, però no ens ha dit res. Sort, perquè un dels nostres portava un parell de porros que s’ha fumat aquí. Depèn les zones on ens movem, fot una pudor a porro que et tomba d’esquenes. L’ambient és brutal, però ja estem cansats i tips de ballar, beure i menjar d’aquí i d’allà. Per cert, ens hem trobat a uns col·legues teus i ens han donat records per a tu. I espavila, que comença a refrescar, ja sigui per la humitat, per la birra que m’han tirat a sobre o perquè vaig mig gat, i al cel m’ha semblat veure algun llamp”
– Vens?
On els haig d’anar a buscar?
– A barraques
– Al Clon
– A una Barbacoa
– A un “botellón”
– A un festival
PD. Qui no ha estat mai en un lloc semblant? No veiem el mateix en totes les opcions? Oi que heu pensat en una botellada de primeres? Rumiem-ho una estona.
