ELS DOS LLORETS

Ja fa uns mesos mentre anava cap a la feina, anava escoltant una tertúlia a l’emissora de la ràdio municipal de Lloret i un dels participants va dir una frase, que se’m va quedar marcada: “A Lloret en tenim els que hi viuen i els que en viuen” i la veritat és que no hi puc estar d’acord.

De tots es sabut que la ordenació urbanística de Lloret, al seu dia no va preveure separar la planta hotelera i turística de la zona residencial, fet que en funció del tipus de turista que ens visiti, esdevé una gran fortalesa, ja que pot “viure el Lloret de veritat” i no estar a un ghetto aïllat per turistes, com podem trobar per exemple a moltes poblacions del Maresme. 

El turista que ens visita, no només s’allotja a hotels, ja que comptem amb una àmplia oferta de HUTS (molt d’ells sense reglar, per desgràcia) i no cal oblidar el turista de segona residència, ja sigui en urbanitzacions o al nucli urbà i tots ells conviuen amb la població lloretenca.

“No entrarem a parlar de turisme sostenible, ja que és un tema molt ampli i que podria donar per moltes i moltes línies”.

Òscar Portela

D’una banda tenim un Lloret vist com una font de generar riquesa, ja sigui per l’empresari de torn o pels treballadors que venen a fer la temporada i que després marxen cap a la seva terra a passar l’hivern.

Encara a dia d’avui, existeix la mentalitat d’esprémer tot el possible la nostra marca i sovint sense tenir gaire en compte les conseqüències, ja no a mig o llarg termini, ja que ara ja no s’hi val tot per fer caixa. El client cada cop sap més el que vol i el que no vol, no li podem seguir oferint baixa qualitat, ja que no fidelitzarem al client, ni al nostre establiment ni a la nostra població.

Recordeu quan es va posar de moda el All Inclussive? Pels hotels semblava un negoci perfecte, però el client no feia despesa complementària  i menys encara gastava als comerços o restaurants i massa sovint era un client de perfil baix que provocava problemes al mateix hotel. Tot això ara ha anant desapareixent per motius més que obvis.

Tant molts dels empresaris, com els treballadors de temporada, cal recordar que acaben portant els seus beneficis a altres poblacions o indrets, on tenen les seus socials o bé a on tenen casa seva i la riquesa generada a Lloret, en gran part acaba a altres llocs.

D’altra banda existeix el Lloret de la gent que hi viu tot l’any, el Lloret de la gent que hem nascut i o dels nouvinguts, però que en definitiva el Lloret del que ens n’estimem la nostra vila. Molts dels que hi viuen, també en viuen, això està més que clar, però recordem que són els que han de patir els sorolls dels turistes quan han tancat tots els locals de la riera i van de tornada a l’hotel o a buscar el bus per tornar a casa o als hotels. També son els que pateixen les mancances de inseguretat, de brutícia, de tenir els carrers i el mobiliari urbà en mal estat i el que és de sobres conegut per tots.

Actualment veiem moltes fotos amb diferents colors i cares de persones pels carrers de la nostra vila, persones que es presenten per liderar el govern municipal i que diuen que milloraran la situació, però veritablement algú haurà pensat en alguna cosa més que complir l’expedient i dir amén a tot el que demanen des dels gremis d’hotels i restaurants o fer ara 4 obres i arranjament a poc temps de les eleccions? 

Algú ha tingut realment en compte la realitat dels que hi viuen? Espero que ens enduem tots una més que grata sorpresa.