Tornem a parlar del “Cas Planiol”, i cal recordar les paraules de l’actual gerent: La Isabel Sánchez Planiol, que narrava així la història de la concessió, els fets actuals i la queixa per la injustícia (maig 2022)
…”En els primers anys, la concessió que va demanar el meu avi era directa amb Marina. Després de canvis de lleis, aquesta va passar a la Generalitat de Catalunya la qual va atorgar la concessió a l’ajuntament de Lloret. L’ajuntament la subarrendava a la meva família per uns diners molt superiors als que ell pagava (fet que feia inviable el negoci i ens havia fet plantejar d’abandonar- lo més d’un cop molt a pesar nostre).
Ja fa un temps que l’ajuntament no tenia la intenció de renovar amb la Generalitat l’explotació de la concessió on té l’activitat el Restaurant Planiol, però la nostra família ho desconeixia. L’ajuntament hauria d’haver avisat amb temps. D’aquesta manera, s’hauria pogut demanar la concessió directa a la Generalitat i entrar a la subhasta pública en els terminis establerts. Sí que es va enviar una carta!!, una carta que no era certificada i enviada a casa de la meva mare Montserrat Planiol Trias que per desgràcia ens va deixar fa nou anys”.
Un cop declarat el concurs públic i plec de condicions per accedir a la concessió del Restaurant Planiol, ningú va notificar degudament a l’actual gerent del restaurant que estava vigent el concurs.
Casualment, el germà de la Isabel es va assabentar per la gent del carrer, de què el Planiol entrava a subhasta.
La Isabel, al comprovar a través de la Generalitat que era cert que ja estava en marxa aquest concurs públic i que ja s’havia finalitzat el termini per presentar-se, va presentar una queixa per al·legar que la notificació no va arribar al domicili escaient, ja que es va enviar a nom de la mare (difunta fa nou anys) i, a una adreça on no viu ningú de la família.
La Isabel Sánchez Planiol destaca que des d’un judici dut a terme l’any 2014, ja constava clarament que ella era la que regentava l’establiment, per tant, l’Ajuntament ho sabia perfectament, tal com ella puntualitza.
Tot i moure fils per tot arreu, la Isabel no es va poder presentar a concurs, fet que qualifica d’injustícia i d’error burocràtic.
En converses amb la Generalitat, se li comunica que no hi ha cap obligació d’informar els actuals regents, i davant la seva queixa la resposta va ser que haurien d’haver estat pendents del BOE.
La Isabel lamenta profundament aquesta situació, ja que la seva família a estat al capdavant del Planiol des de l’any 1953, sent un restaurant emblemàtic a Lloret de Mar, i del que tenen perfecte coneixement a l’Ajuntament que ella és la regent.
Fa un parell de dies la Isabel ha rebut la notificació (curiosament, aquest cop, sí, a nom seu i a la seva adreça) enviada des del Departament de Territori i Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral de la Generalitat de Catalunya, que informa que el Planiol ja ha estat adjudicat (per dotze anys) a l’única entitat que s’ha presentat a concurs (RMG Global Grup S.L.)
La Isabel S. Planiol, vol aclarir que no té res en contra de l’empresa a qui li han adjudicat el Planiol, però que presentarà un recurs en contra d’aquesta adjudicació i, “a veure què passa”.
Ara la por és que arribi el següent pas: l’ordre de desallotjament de les instal·lacions, fet que la Isabel no es vol ni imaginar, i declara: “Jo no vull marxar de casa meva per una cagada feta per una altra persona. És molt injust”
Esperem que aquest no sigui l’últim capítol del Cas Planiol, o almenys que tingui un final just per tothom, després de la “presumpta” impresentable negligència de l’ajuntament de Lloret, o no, però en tot cas, hi ha hagut una falta de sensibilitat cap a la Família Planiol.
Otra cacicada del Hay-Untamiento.
Una persona que lleva 50 años con una concesión, la pierde porque el Ayuntamiento envía la carta a otra dirección donde no vive nadie.
Ese restaurante es un chollo y alguien lo quiere para sus amigos.
Si yo fuese el dueño lo quemaba o llevaba al alcalde a los juzgados y que responda con su patrimonio personal.
Se le debe exigir al dueño de un restaurante que mire cada día el BOE a ver si sacan a subasta su contrato de alquiler.
Una broma de mal gusto.
Los amiguetes de los caciques del alcalde se aprovechan de su debilidad.
1.- Primero la mansión de Can Juncaneda que hacen lo que quieren sin que el Hay-Untamiento les pare los pies.
2.- Después la heladería que han montado en la esquina contigua al Canaletas, que les han quitado medía terraza sin base legal.
3.- El caso del Hotel Roger de Flor. Una estafa a un inversor ruso de proporciones incalculables y que ha ahuyentado a todos los rusos inversores.
4.- Y ahora, la cacicada del Planiol.
Espero que inicien un proveniento judicial contra el alcalde por prevaricación y se Restituta la legalidad y los vecinos de Lloret gocemos de seguridad jurídica y un marco legislativo estable para desarrollar nuestros negocios.
Una badada???? Una maniobra per possar algun amic??
Així és con funciona
Hi ha una dita en castellà que diu”el que tiene padrinos, se bautiza “
No me lo puedo creer!!!! Con el trabajo tan bien hecho de esta familia, la Iaia, la Montse❤🌹,
en Luís y los hijos. Tremenda la poca vergüenza en la forma de proceder, en este pueblo a los de aquí no se les cuida,
Ya me pueden decir misa en latín hace años que lo veo.
Isa, ho sento molt….Petons 💋💋💋💋
Los ciudadanos de Lloret no deberíamos permitir estos comportamientos quasi-mafiosos de los burócratas del Ajuntament.
Ya tuvimos un alcalde en prisión, no hemos aprendido?
El caso del hotel Roger de Flor también se está dirimiendo en los Tribunales, y desde la Corporación se debería velar por la transparencia de la gestión de nuestro municipio, cuyos casos de corrupción lo han desprestigiado
Otra concesión para Ricard Morell Gayete.
Investigad ese nombre y sus contactos