La Ruta Europea de Jardins Històrics és un itinerari europeu certificat pel Consell d’Europa des del desembre del 2020. La pandèmia ha retardat l’entrega oficial del certificat que, finalment, s’ha fet avui al matí en una cerimònia que s’ha celebrat als Jardins de Santa Clotilde de Lloret.
La cerimònia ha estat presidida per l’Alcalde de Lloret, Jaume Dulsat i President de la Ruta Europea de Jardins Històrics, per Stefano Dominioni, Director de l’Institut Europeu d’Itineraris Culturals del Consell d’Europa. Jaume Dulsat ha posat de relleu que la certificació és un reconeixement a l’esforç realitzat al llarg de molts anys per preservar el patrimoni natural dels Jardins Històrics. És fruit de l’esforç conjunt de moltes persones particulars, entitats i governs perquè a dia d’avui tots els ciutadans europeus en puguin gaudir lliurement. Per la seva banda Stefano Dominioni ha donat la benvinguda a la nova Ruta Europea de Jardins Històrics i ha destacat que per ser reconegut com itinerari cultural de forma oficial s’ha de donar una condició bàsica que la Ruta de Jardins Històrics acompleix totalment: la seva vertadera condició transnacional, que passi per almenys quatre països, que sigui un projecte on s’impliqui a la ciutadania i que se centri en treballar el desenvolupament sostenible del patrimoni material i immaterial de la ruta. Dominioni ha considerat la Ruta Europea de Jardins Històrics com un model turístic a promoure i ha elogiat aquesta nova ruta com un projecte comú que a través de la cultura permet posar en valor el llegat històric europeu.
La certificació del Consell d’Europa d’Itinerari Cultural Europeu per la Ruta Europea de Jardins Històrics posa en valor els jardins membres, tant des del punt de vista històric, artístic i social, com des del punt de vista del seu valor transfronterer, ja que reflecteix la identitat dels països i regions europeus al llarg dels segles, així com els eu objectiu comú de crear una millor vida i paisatge.
Actualment només hi ha 40 Rutes Culturals certificades pel Consell d’Europa com per exemple el Camino de Santiago, la Ruta dels Vikings, els Camins Europeus de Mozart o la Ruta dels Impressionistes.
La cerimònia certificació d’avui ha culminat un calendari d’activitats celebrades a Lloret que van començar ahir dimarts a la tarda amb una reunió del comitè científic de l’associació (integrat per experts, acadèmics i assessors en paisatgisme, arquitectura i jardineria) i l’assemblea de l’European Route Historic Gardens (integrada pels socis membres de l’associació). Actualment la Ruta Europea de Jardins Històrics està formada per 38 jardins històrics de 9 països europeus diferents.
Aquesta iniciativa va néixer al 2016 i la va impulsar l’Ajuntament de Lloret de Mar (amb els Jardins de Santa Clotilde), i la col·laboració de l’Ajuntament d’Aranjuez i el laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona, que va plantejar la idea d’unir els diferents parcs i jardins més emblemàtics per tal de reforçar el seu coneixement, així com compartir experiències i innovació.
En xifres, aquests parcs acullen cada any més de 14 milions de visitants, 1,5 milions dels quals participen a les més de 500 activitats organitzades (esdeveniments, activitats de recerca, educatives, culturals i socials) en aquests espais. Els ingressos generats per aquests parcs i jardins són més de 60 milions d’euros anuals.
- Objectius de l’associació
La Ruta Europea de Jardins Històrics és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu reunir el major nombre d’entitats gestores de Jardins Històrics d’Europa amb la finalitat de difondre i promocionar una oferta cultural i turística de qualitat, així com contribuir a desenvolupar els territoris on es troben aquests jardins.
Els jardins membres d’aquesta xarxa són:
Alemanya
- Jardins Herrenhausen, Hannover
- Insel Mainau, Mainau
Grècia
- Naoussa Municipal Park, Naoussa
Espanya
- Jardins de Santa Clotilde, Lloret de Mar
- Parc Samà, Cambrils
- Finca Raixa, Palma de Mallorca
- Jardins del Real Sitio de Aranjuez, Madrid
- Jardins de la Alhambra y Generalife, Granada
Geòrgia
- Jardí botànic Batumi. Batumi
- Tsinandali Museu i Jardí, Kakheti
- National Botanical Garden Georgia, Tbilisi
- Tsinandali Museum and Garden, Tsinandali
Itàlia
- Jardí Històric de Garzoni, Collodi, Pescia
- Jardí Històric Boboli, Florència
- Museu històric i Parc del Castello di Miramare, Trieste
- Parc reial de Caserta, Caserta
- Villa D’Este- Istitut Villa Adriana e Villa d’Este- Villae, Tivoli
Polònia
- Museu del Palau del Rei Jan III, Wilanów, Varsòvia
- Jardins del Castell Reial de Varsòvia, Varsòvia
- Sarny Castle picturesque park, Klodzko County
- Kamieniec Palace eclectic garden, Klodzko
Portugal
- Jardins de la Finca Aveleda
- Jardí Botànic de Lisboa
- Jardí Botànic Tropical de Lisboa
- Parque Serralves, Oporto
- Jardí Botànic de Ajuda, Lisboa
- Parque de Pena, Sintra
- Bosc de Bussaco, Lusso
- Jardins de la Fundaçao Gulbenkian, Lisboa
- Jardí del Palau de Fronteira, Lisboa
- Jardins de la finca Brejoeira, Pinheiros
- Jardí Botànic José do Canto, Lisboa
- Jardins da Quinta das Lágrimas, Açores
- Jardins do Palácio Nacional Queluz, Sintra
- Parque Terra Nostra, Açores
- Parque de Monserrate, Sintra
Hongria.
- Hungarian Garden Heritage Foundation, Hongria
En aquesta assemblea de l’associació de la Ruta Europea de Jardins Històrics celebrada a Lloret s’incorpora un nou espai:
- Fondation Musee et jardins Van Buuren, Bèlgica
- Què és un jardí històric?
La Carta de Florència de 1981, adoptada per ICOMOS al 1982, defineix un jardí històric com “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic. Com a tal està considerat com un monument. El jardí històric és una composició arquitectònica els components de la qual són principalment vegetals i, per tant, vius, cosa que significa que són peribles i renovables. Així, la seva aparença reflecteix l’equilibri perpetu entre el cicle de les estacions, el creixement i la decadència de la natura i el desig de l’artista i artesà de mantenir-la permanentment inalterada”.
L’origen dels jardins històrics sol estar associat a la iniciativa d’una gran fortuna privada de l’alta burgesia o bé d’un personatge referent de la noblesa que va crear-los com un projecte personal. Amb el pas dels anys la majoria d’aquests parcs i jardins s’han acabat convertint en públics i han obert les seves portes a les visites. Avui en dia, és habitual que la majoria acullin activitats educatives, musicals (concerts i festivals), i siguin font de recerca i d’inspiració per a la creació d’altres jardins.
Actuen com un pol d’atracció i de generació d’activitat turística per les zones on estan ubicats oferint, en el moment actual, una opció de lleure cultural i natural plenament segura donat que es pot gaudir a l’aire lliure i sense aglomeracions.
Font: Ajuntament de Lloret de Mar