Després de més de 20 anys, aquest estiu he tingut el plaer de poder tornar a anar de colònies, aquest cop en el lloc que em faltava per haver-los provat tots, el d’intendència a la cuina. Han estat 4 dies molt intensos que m’han provocat un seguit de vivències, impressions i sentiments.
D’entrada, tot i fer molt temps sense anar-hi, he tingut la sensació que no havia passat temps entre mig. Mateixa casa, nens/es voltant i jugant, monitors/es dirigint magistralment les activitats i tenint cura dels nens i nenes. Des del minut 1 que em vaig sentir com abans, encara que en un altra feina i amb una mirada diferent.
Per altra banda, veure que tot i els canvis generacionals, i de possibilitats tècniques i tecnològiques, l’essència de les colònies està intacta. Tots els nens i nenes són iguals, i alhora tots reben un tracte personalitzat d’acord amb el seu caràcter i necessitats. (per exemple, els més menutsnecessiten ser més mimats que els grans, i més quan arriba la nit o quan han caigut o perquè sí). El que sí que he constatat, suposo que dos anys de pandèmia no ajuda, és la davallada de participants respecte a d’altres èpoques. Cert també és que l’oferta lúdica, esportiva i educativa extraescolar cada cop és més gran i més variada.
Per això vull trencar una llança per la feina que fa el monitoram a l’esplai de forma voluntària, i l’enorme tasca educativa que es treballa a les activitats, tot i la poca valoració que la societat en general els dona.
En inscriure els nostres fills i filles a activitat extraescolar, som perfectament conscients, que cal anar-hi. Ja sigui un esport, unes classes o uns tallers, tenen uns horaris i/o uns partits de caps de setmana en els quals l’assistència és gairebé obligatòria, i que ningú s’atreveix a qüestionar. Com ha de ser. Perquè no també a l’esplai?
Aquest aspecte és un dels que cal treballar des de les famílies, al meu entendre, per dotar els esplais del reconeixement i nivell que els correspon. Estan educant els nostres fills i filles, amb una dedicació envejable i infinita. Cal que siguem conscients que portar els nostres fills/es a l’esplai no és una activitat de més a més, i que en cas de duplicitat d’agenda, el perjudicat sempre sigui l’esplai. Estem inscrivint els nostres infants a més activitats de les que poden assumir? Cal que els preus siguin equivalents a les altres extraescolars per valorar els esplais? Sabem realment la feina que es fa a l’esplai?
I a les colònies, un lloc de convivència, on la mainada juga, es banya, pinta, va d’excursió, i que també s’empodera, coopera, tenint cura de les seves coses, tenintcura els grans dels petits. I parant i desparant taula, fent-se el llit, la bugada, i una llarga llista de valors que se’ls transmet i es treballa amb l’exemple i l’experimentació. He parlat amb pares i mares que no es creuen que el seu fill/a faci allò que els diem que fan a colònies. Es transformen en positiu, creixen com a persones.
I per acabar, els i les monitores, un equip cohesionat on tots fan el mateix, i alhora de forma diferent. Hi ha qui té més traça amb els més menuts, qui és l’animador salvatge que engresca el grup, el manetes que arregla tot, el conciliador, etc. Tots i totes tenen una cosa en comú, el somriure als llavis i la predisposició les 24 h al dia si un nen o nena els necessita. Fan mans i mànigues per aconseguir uns dies de festa (alguns ho combinen com poden amb la feina pujant i baixant a hores intempestives) i poder estar amb la mainada el torn de les colònies. Des d’aquí el meu més gran i sincer reconeixement.
Animo des d’aquí a que mireu l’esplai i les colònies com un recurs infinit d’educació en valors i de creixement personal dels nostres fills i filles que són el futur i que continuaran la tasca amb d’altres infants.
VISCA L’ESPLAI, VISCA LES COLÒNIES, VISCA EL MONITORS I MONITORES #SouMolt Grans
