Cartes al Director | “Vull agrair el suport rebut i compartir la meva mala experiència i la resolució judicial”

El passat divendres 27 de desembre, a Lloret de Mar, una dona sense sostre amb antecedents de comportament problemàtic va agredir violentament un home amb discapacitat que es desplaçava en cadira de rodes pel centre de la vila. Els fets van tenir lloc al carrer Sant Pere, on, sense motiu aparent, l’agressora va atacar la víctima mentre passejava. L’incident va ser detingut gràcies a l’acció ràpida de veïns i forces de seguretat…

…que van identificar l’agressora i van evitar la seva fugida:

L’agressió va generar un intens debat sobre la seguretat ciutadana i la salut mental. El judici, celebrat el passat 2 de gener, va deixar una sentència que, tot i ser considerada injusta per molts, també ha posat de manifest les limitacions del sistema judicial davant casos de salut mental i violència. Aquesta carta, escrita pel mateix agredit, Jordi Sánchez, busca agrair el suport rebut i reflexionar sobre la resolució judicial.

Benvolguts lectors,

Sóc en Jordi Sánchez, de tota la vida de Lloret de Mar, un poble que m’ha vist créixer. Des de petit, em desplaço amb cadira de rodes i, tot i les dificultats que això pot comportar, sempre he gaudit de les passejades per la vila, la seva gastronomia, dels seus paisatges, la seva cultura i, sobretot, la seva gent.

Fa més de quatre dècades que visc aquí i, com molts sabeu, Lloret ha canviat molt al llarg d’aquests anys. Com en tota evolució, el creixement té els seus avantatges, però també els seus inconvenients. Fins al passat 27 de desembre, mai havia tingut cap problema que em fes sentir insegur, però aquell dia, mentre passejava pel carrer Sant Pere, em vaig convertir en víctima d’una agressió totalment inesperada.

Una dona, que en aquell moment presentava un estat mental alterat, em va agredir sense cap motiu. Afortunadament, els veïns i les autoritats van actuar ràpidament, i tot i que físicament estic bé, l’incident ha deixat una empremta emocional profunda en mi. Des de llavors, vaig pels carrers amb una por que mai havia experimentat abans, però sé que el temps i l’ajut de la meva família i amics em permetran recuperar la confiança que em va treure aquest incident.

Vull agrair sincerament a totes les persones que em van oferir el seu suport immediat després de l’agressió, així com a l’alcalde i les autoritats de Lloret, que van estar a prop des del primer dia. Vull compartir amb vosaltres la resolució del judici que va tenir lloc el 2 de gener, un judici en què, tot i que l’agressora no es va presentar a declarar, la sentència va ser dictada en la seva absència.

La sentència va ser una multa econòmica de 1.500 € i l’ingrés obligatori d’aquesta dona en un centre de salut mental. Tot i això, la dona no ha rebut encara la sentència per no haver comparegut al judici, i la burocràcia farà que aquest procés es dilati més del que em semblaria just. Tot i que la sanció pot semblar adient, crec que la veritable injustícia rau en el fet que el sistema judicial hauria d’agilitzar els tràmits per assegurar-se que les persones amb problemes de salut mental rebin l’ajuda que necessiten de manera més immediata.

Sé que la salut mental és una qüestió molt fràgil, i entenc que aquesta dona necessita ajuda, però també sé que potser no tothom té la capacitat de controlar-se, i quan això passa, les conseqüències poden ser brutals. És trist veure com una persona que necessita ajuda es converteix en un perill per a ella mateixa i per als altres. Podrà passar una desgràcia si això no s’atura.

El motiu principal de la meva carta és, en primer lloc, (passat) agrair a tota la gent que em va ajudar davant l’incident que vaig patir, (present) agrair les mostres d’afecte que estic rebent diàriament i tota la gent que em diu que, si necessito ajuda, allà estaran (futur). El vostre suport em fa sentir que no estic sol en aquesta experiència. Gràcies per escoltar-me, gràcies per llegir-me i gràcies, de tot cor, per la vostra ajuda.

Atentament,

Jordi Sánchez