Cartes al Director | “Ferida i desemparada: l’Ajuntament de Lloret nega responsabilitat per una caiguda al davant mateix del consistori”
El mal estat d’alguns punts del paviment a Lloret de Mar continua generant queixes entre els veïns. Una veïna del municipi, Maria Galera Fernández, va patir una caiguda a la plaça de l’Ajuntament que li ha comportat greus conseqüències físiques i una llarga lluita administrativa. En aquesta carta, la senyora Galera explica la seva experiència i expressa la seva indignació davant la resposta rebuda per part del consistori.
Apreciats lectors…
Vull donar a conèixer en aquesta “Carta al Director”, el que em va passar perquè crec que és una injustícia i perquè altres persones no hagin de passar pel mateix.
El dia 19 d’abril de 2024, cap a les 18h vaig caure a la plaça de l’Ajuntament de Lloret de Mar a causa del mal estat del paviment. Les rajoles estaven molt gastades i irregulars, i en trepitjar-ne una de mal col·locada em vaig regirar el peu i vaig caure a terra.
Vaig anar pel meu propi peu al servei d’Urgències de l’Hospital Comarcal de la Selva (Blanes), on em van diagnosticar una fractura del radi de la mà esquerra. Me la van enguixar, i més endavant, l’1 de maig de 2024, em van haver d’operar. No vaig rebre l’alta mèdica fins al setembre de 2024, després de mesos de dolor i rehabilitació.
Davant la situació, vaig presentar diverses instàncies de denúncia a l’Ajuntament i, amb l’ajuda d’un advocat, vaig tramitar una reclamació patrimonial per danys causats pel mal estat de la via pública. Tot i això, la resposta que vaig rebre mesos després… al juliol de 2025 em va deixar perplexa: em denegaven la indemnització de l’assegurança municipal “La Catalana” al·legant que no havia avisat la Policia Local en el moment de la caiguda.
Trobo vergonyós que la meva paraula, la dels testimonis i la dels informes mèdics tingui menys valor que una simple comunicació policial. A més, el mateix informe tècnic municipal reconeix que a la zona de la caiguda hi havia rajoles amb desnivells de fins a 6 mil·límetres, per sobre del màxim permès. És a dir, el paviment estava en mal estat i aquest va ser l’origen de l’accident.
L’Ajuntament argumenta que la plaça pot adaptar-se gradualment segons el Decret 209/2023, però això no eximeix la seva responsabilitat. Parlem d’un espai públic molt transitat, que hauria d’estar en perfectes condicions per garantir la seguretat de tots.
Em sento molt decebuda amb l’Ajuntament. No només pel dany físic i emocional que he patit, sinó per la manca d’empatia i de voluntat a reconèixer un error evident. M’han obligat a recórrer a vies legals per defensar un dret bàsic: que els ciutadans puguem caminar pels carrers sense por de caure.
Espero sincerament que aquesta carta serveixi perquè es revisi l’estat de la plaça i d’altres zones similars, i que l’Ajuntament actuï amb responsabilitat i respecte envers els veïns. No demano cap privilegi, només justícia i seguretat per a tothom.
Gràcies a Lloret Gaceta per aquest espai i poder expressar el meu neguit a través d’aquest escrit.
L’any 2015, la meva mare va caure en un carrer de Lloret , molt transitat també, que tenia una escletxa molt pronunciada enmig del pas de vianants. Va perdre el coneixement per un instant, es va fer fisura al canell, una costella trencada, les ulleres aixafades, un trau amb punts a la cella, tota cara i parts del cos amoratades. Just estava anant de camí a rehabilitació per una operació als tendons d’un braç i duia cabestrell. La recuperación va ser llarga, i els danys psicològics importants. Parlem d’una persona de 67 anys molt activa i independent i autònoma.
Ho va denunciar, va trigar molt a respondre, i per no allargar-me més, la conclusió de la jutgesa de Girona va ser que hagués creuat per un altre pas de vianants. No sé quin tipus de procés van fer exactament però no es va poder ni apel.lar
Després d’això la meva mare ja no va ser la mateixa. Tres anys més tard va desenvolupar un alzheimer galopant que vet tú a saber si el cop al cap que es va donar amb la caiguda no hi va contribuïr d’alguna manera. No ho dic per dir, hi ha investigaciones que ho recolzen.
Tot plegat, i escoltant aquest altre cas fa de mal pensar.
Fer saber tot això és un petit homenatge a la Magda, la meva mare, molt estimada a Lloret.
Esperem que no continuin passant coses com aquestes.
Si tens tota la raó ,jo tinc Esclerosis Múltiple i despres d’una caiguda vaig fer un brot, els protocols de l’asseguransa de l’Ajuntament no ho fan pel poblé, nomes per que no els hi pujin la quota de RC.un desastre , gracies per la teca publicació 💜
Gracies Maria!
Si tens tota la raó ,jo tinc Esclerosis Múltiple i despres d’una caiguda vaig fer un brot, els protocols de l’asseguransa de l’Ajuntament no ho fan pel poblé, nomes per que no els hi pujin la quota de RC.un desastre , gracies per la teca publicació 💜
Hola la meva mare va caure a Blanes per el mal estar del Carrer , gracies a un amic advocat amb va ajudar a Fer els tramits , vam anar a judici , i ni un céntim d’ indemnización ni els medicaments . Ma mare te secuelas desde aquell día .. horrible ajuntament de Blanes tambe .