‘Cartes al Director’ a la Gaceta: “Una negligència de l’Ajuntament de Lloret pot fer que perdem el Restaurant Planiol després de 70 anys”

Avui, a ‘Cartes al Director’ la familia Planiol de Lloret de Mar, comparteix amb els nostres lectors, el seu descontent davant d’una mala gestió administrativa, segons l’escrit, on poden perdre la seva font d’ingressos des de 1953, amb el mític Restaurant Planiol a la platja de Fenals:

Benvolguts clients,  amics i  familiars.

Escric des de l´orgull de ser lloretenc de soca- rel i pertànyer a la família Planiol,  després de treballar tres generacions a la vora del mar al Restaurant Planiol, fundat  l’ any 1953 pels nostres avis, Ramon Planiol Costa i la seva muller Teresina Trias Viader.

Ens dol dir que no podrem seguir oferint tot el nostre esforç ,amor i servei a la platja de Fenals al poble de Lloret. 

La raó es aliena als nostres desitjos: no ens han donat l’oportunitat per poder licitar la concessió del nostre estimat restaurant i creiem que ha estat per un interès de ves a saber qui, cadascú que tregui les seves conclusions del que ara explicaré.

En els primers anys, la concessió que va demanar el meu avi era directa amb Marina. Després de canvis de lleis, aquesta va passar a la Generalitat de Catalunya la qual va atorgar la concessió a l’ajuntament de Lloret. L’ajuntament la subarrendava a la meva família per uns diners molt superiors als que ell pagava, (fet que feia inviable el negoci i ens havia fet plantejar d’abandonar- lo més d’un cop molt a pesar nostre).

Ja fa un temps que l’ ajuntament no tenia la intenció de renovar amb la Generalitat l’explotació de la concessió on té l’activitat el Restaurant Planiol, però la nostra família ho desconeixia. L’ajuntament hauria d’ haver avisat amb temps. D’aquesta manera, s’hagués pogut demanar la concessió directe a la Generalitat i entrar a la subhasta pública en els terminis establerts. Sí que es va enviar una carta!!, una carta que no era certificada i enviada a casa de la meva mare Montserrat Planiol Trias que per desgràcia ens va deixar fa uns anys, a una casa que actualment no hi viu cap membre de la família i per tant, era improbable que arribés a temps a la Isabel Sánchez Planiol. Tot hauria estat tan fàcil com fer una simple trucada o enviar una carta certificada a l’ adreça del propi Restaurant Planiol.

La Isabel Sánchez Planiol es va assabentar de la renúncia de l’ ajuntament a la concessió a partir d’un rumor escoltat en un establiment comercial del centre del poble el dia després del tancament de la licitació. De seguida es va trucar a l’ajuntament per consultar si era cert el rumor i aleshores, va ser quan ens van informar que havien enviat una carta a casa la meva mare. Davant la nostra queixa la resposta va ser que hauríem d’haver estat pendents del BOE.

Doncs bé, estem fora de termini per poder entrar a la plica de la concessió del restaurant per una impresentable negligència de l’ajuntament de Lloret o si més no , una falta de sensibilitat cap a la Família Planiol.

Continuant amb aquesta trista historia, resulta que sí, que algú del poble es va llegir el BOE, o va ser avisat a temps dels terminis per presentar les pliques de l’ explotació de la concessió on ara hi ha el Restaurant Planiol, ves a saber!!!…