Bartomeu Puigvert, el lloretenc que va transportar Goya i va combatre pirates: nova llum sobre una donació clau

L’Arxiu Municipal de Lloret, dins del seu cicle de conferències “Apunts d’història de Lloret”, m’ha donat la oportunitat d’exposar al públic, una presentació del meu treball d’investigació històrica, sobre la identitat del personatge que va fer la donació a l’ermita de Santa Cristina, l’any 1794/95, dels marbres de l’altar major i la pintura que el presideix.

El seu nom era conegut, per una declaració de testimonis que aconseguí lliurar aquesta ermita, de la subhasta pretesa amb ocasió de la llei de desamortització o “llei Mendizábal”, l’any 1849. En aquesta declaració, els vells pescadors coincidien en que, aquests elements, havien estat una donació d’un tal Bartomeu Puigvert, d’origen lloretenc i establert a Gènova; d’on procedien l’altar i pintura, que va portar en embarcacions de la seva propietat.

• Segell del Cònsol d’Espanya a la República de Gènova.

Després d’accedir a divuit arxius diferents i alguns fons privats, he pogut construir un relat històric dels dos lloretencs que es guanyaven la vida tirant l’art, i van emigrar, establint-se a Gènova l’any 1734, on van triomfar, amb una flota pròpia de sis embarcacions, amb les que van comerciar entre Gènova i Barcelona, tenint com una activitat important també, el transport dels soldats voluntaris que eren reclutats a Itàlia per posar-se al servei de l’exèrcit espanyol.

• Palazzo di San Giorgio de Gènova, seu del Banco o Ufficio di San Giorgio, la banca on operava Bartomeu Puigvert.

Un capítol curiós el composa el quadern d’anotacions del pintor Goya, en el que va deixar constància del seu contacte amb “el patró Bartholomé Puigvert”, en una “locanda” de Gènova. I és que, en el seu viatge a Itàlia per aprendre art, Goya viatjà en una de les embarcacions de Puigvert, i en coneixem l’itinerari fet.

• El pintor Francisco de Goya (1746-1828).

Bartomeu Puigvert Domènech, natural de Lloret, va ser el fundador de la seva casa de comerç a Gènova. Va tenir tres fills, nascuts allà, que van continuar l’activitat comercial del pare, amb sendes trajectòries, pròpies d’un guió novel·lesc. En aquest relat, es descriuen els seus càrrecs de Cònsols de la República de Gènova a Barcelona, i de Vicecònsols d’Espanya a Gènova; documents que relaten enfrontaments armats amb pirates africans, als que van causar morts i ferits. Van armar les seves naus en cors, per combatre als pirates i corsaris que assaltaven als mercaders i navegants; i, veurem episodis històricament interessants sobre la seva activitat mercantil.

• Part d’una escriptura de poders atorgada l’any 1757.

• Part d’un document oficial de Salvador Puigvert, cònsol de la República de Gènova a Barcelona (1779).

En la documentació localitzada, hi trobem un consell de guerra; una de les primeres expedicions catalanes a Mèxic, en ampliar-se els destins autoritzats pel decret de Lliure Comerç, l’any 1770; acusacions de contraban, amb empresonaments i, fins i tot, fuga. Un dels tres fills, va exercir càrrecs diplomàtics al regne de Quito, a l’actual Equador, també amb un contingut històric peculiar.

Va ser el menor dels tres germans, Bartomeu Puigvert Roger, qui va fer la donació de l’altar i pintura a Santa Cristina, segons hem pogut desprendre de la classificació cronològica de tota la informació aconseguida en els arxius catalans, espanyols, com també als italians, i de Mèxic i Equador. Els cinc membres d’aquesta família que hem pogut investigar, van mantenir viu sempre el seu vincle amb Lloret, com es demostra en el desenllaç final del relat.

Voleu saber-ne més?

Us convido a descobrir molt més d’aquesta aventura lloretenca, assistint a la conferència del proper dijous dia 26 de juny, a partir de les 19h, a la sala d’actes de l’Ajuntament.

La conferència tindrà una durada de 60 a 70 minuts, i estarà acompanyada per una presentació d’imatges, de 90 diapositives. Serà presentada per Joaquim Daban, cap de l’Arxiu Municipal, i Arseni Frigola, Obrer Major de Santa Cristina. Us espero!

Salvador Palaudelmàs i Casals – 26 de juny 2025