Activistes impulsen una xarxa ciutadana de vigilància al Camí de Ronda per frenar la privatització

La federació SOS Costa Brava ha iniciat recentment una campanya de micromecenatge sota el nom Camins Lliures, amb l’objectiu de recaptar fons i sumar suports per evitar la privatització dels camins de ronda i posar en marxa un projecte de vigilància ciutadana del litoral. Aquesta iniciativa vol mobilitzar voluntariat, entitats locals i centres educatius per detectar trams tancats, degradats o ocupats per interessos privats, i pressionar les administracions perquè restaurin i obrissin aquests espais com a patrimoni col·lectiu.

Com funcionarà la xarxa de vigilància ciutadana?

Inspirat en el model del Projecte Rius, el projecte preveu designar una persona coordinadora, crear una guia per a la naturalització dels camins i establir un sistema d’apadrinament ciutadà per fer el seguiment dels trams. SOS Costa Brava calcula que necessiten 6.600 euros inicialment per posar-ho en marxa, i ofereix diverses formes de col·laborar: fer-se persona protectora amb una quota anual a partir de 65 euros, donatius puntuals o adquirint un buff solidari. La campanya s’allargarà fins a principis de 2026.

Què és el projecte ‘Camí del Mar’ i per què SOS Costa Brava hi està en contra?

El ‘Camí del Mar’ és una iniciativa de l’Associació Camí de Mar que pretén unir els camins de ronda de la Selva Marítima i l’Alt Maresme en un recorregut de 250 quilòmetres des d’Argelers fins a Malgrat de Mar. L’objectiu és crear un itinerari transfronterer que connecti la Costa Brava amb la Costa Vermella, amb un rerefons turístic semblant al Camí de Santiago. Tot i que actualment ja hi ha 155 km de camins en bon estat, encara queden 62 km per rehabilitar i 33 km per unir. A Malgrat, el traçat passa per una ruta alternativa a causa de la protecció del delta de la Tordera.

Perills d’un model turístic insostenible i privatitzador

SOS Costa Brava alerta que el projecte Camí de Mar, tot i presentar-se com un recorregut sostenible i de connexió, està impulsat per empreses privades relacionades amb la construcció i el turisme, cosa que podria suposar una mercantilització del litoral. La federació destaca que el problema real no és la manca de camins, sinó la privatització il·legal de molts trams, com passa a Can Juncadella (Lloret), Cap Roig (Palafrugell) o Garbet (Colera), on la servitud pública continua bloquejada malgrat sentències judicials i protestes ciutadanes.

✳️ Connecta’t al nostre canal de WhatsApp i rep totes les notícies diàries. Per accedir-hi, fes clic aquí

La federació també adverteix que l’itinerari projectat afectaria més de 23 quilòmetres dins de parcs naturals com el Cap de Creus, Montgrí i Cadiretes, amb un impacte molt negatiu sobre la fauna, la vegetació i els hàbitats fràgils del litoral. Obrir nous trams en aquestes zones augmentaria la pressió humana i la degradació dels ecosistemes, fent perdre autenticitat als paisatges.

Per SOS Costa Brava, el model turístic que representa el Camí de Mar és caduc, ja que, sota discursos de sostenibilitat, segueix convertint el territori en un producte de consum. El president Jordi Palaudelmàs destaca que “el litoral no necessita més visitants, sinó més respecte i una gestió pública compromesa”. També recorda que les institucions tenen l’obligació legal i moral de garantir la servitud pública i assegurar l’ús col·lectiu del litoral. En definitiva, el camí de ronda ha de ser recuperat per la ciutadania, no venut com a producte turístic.