De l’addicció a la llum: Andrea Cuartero presenta “Mis cadenas ya son alas” com a part del seu procés de superació personal

• Andrea Cuartero s’estrena com a escriptora amb el llibre “Mis cadenas ya son alas”.

L’Andrea va començar aquest llibre com una ajuda al seu procés de recuperació personal. Però, a mesura que anava escrivint, alguna cosa dins seu li deia que havia de continuar. L’objectiu del llibre també és aconseguir que ningú se senti tan sol i poder “transformar el dolor en alguna cosa útil per als altres”, ja que “després d’anys molt durs amb addiccions i salut mental, estic en plena reconstrucció i el llibre és part d’aquest procés” comenta l’autora.

“Mis cadenas ya son alas” resumeix perfectament que allò que l’ofegava, avui li dona força. Explica justament “què passa quan no has après a sostenir el que sents i acabes buscant qualsevol cosa que t’ho apagui, tot i ser conscient que t’està destruint”.

Un llibre nascut de la necessitat de sanar

El fet d’escriure el llibre ha resultat ser molt sanador; “una manera de tornar-me a donar veu”. No obstant això, també ha estat una experiència complicada, ja que ha hagut de reviure moments foscos, assumir responsabilitats i mirar-se al mirall sense excuses. 

“Tot va començar d’una manera molt senzilla”, comenta, “escriure per no explotar”. “Primer eren notes al mòbil, fragments solts, cartes que mai enviava, records que em feia por oblidar (…). Amb el temps, em vaig adonar que tot allò era la meva història demanant sortir”. Per comprar el llibre fes clic aquí.

En un moment de la seva recuperació, l’Andrea va decidir ordenar cada fragment perquè sinó, sentia que aquell dolor es quedaria a dins seu per sempre. Així doncs, va ser com el llibre va començar a agafar forma. Escriure aquest llibre “ha estat una bogeria, però una bogeria preciosa” explica l’Andrea.

Teràpia, suport i reconstrucció: el paper essencial de l’Escola Zoom

L’Escola Zoom de Lloret tracta tota mena d’addicions i ofereix tractaments adaptats a la vida quotidiana de cadascú. Aquesta escola ha estat essencial en el procés de recuperació de l’Andrea, ja que l’han ensenyada “a posar paraules al que fa mal, a deixar de fugir i a transformar la meva història en alguna cosa que em curi a mi i pugui ajudar també als altres”. L’Escola “és el pont entre la vida destruïda pel consum i la nova vida que estic construint ara”.

La teràpia individual i grupal ha estat una part fonamental també perquè l’han ajudat a deixar de consumir i sobretot, a reconstruir-se com a persona i a veure que no està sola. Destaca la professionalitat de les persones que hi treballen, especialment als terapeutes Òscar (padrí i amic de l’Andrea) i en Josep M., a la psicòloga Montse i a la doctora Gràcia.

L’addicció, més enllà del vici: una lluita contra el buit emocional

Una persona addicta “no és algú sense força de voluntat ni viciosa, és algú que ha trobat en una substància o conducta una manera ràpida de calmar un dolor intern, una angoixa o un buit que no sap gestionar. Encara que vegi que l’està destruint, no ho pot deixar perquè s’ha convertit en l’únic recurs que coneix per no sentir”, exposa l’Andrea. 

La primera addicció que va patir va ser el menjar “com una forma d’anestesiar (…), apagar el que sentia per dins”, però va acabar consumint alcohol i altres substàncies. L’Andrea no ho feia per diversió, sinó per no confrontar el dolor, la culpa o el buit que sentia diàriament. Tenia addicció a desconnectar d’ella mateixa. A més, el diagnòstic de trastorn límit de la personalitat i el consum feia que la resta s’accentués: les emocions extremes, la por a l’abandonament, la impulsivitat o l’autoestima trencada.

La llum al final del túnel existeix

L’Andrea l’ha trobada però gràcies a la combinació del tractament a l’Escola Zoom, el suport de la seva família, parella, el fet d’escriure un llibre i també amb molta força de voluntat. 

“La llum al final del túnel no és una vida perfecta, sinó una vida real; neta de drogues i plena de veritat, encara que hi hagi dies durs”.

Actualment, l’Andrea treballa en la seva empresa de telecomunicacions i col·labora molt activament amb la de la seva mare, SFERA AI, que ha desenvolupat el millor agent de veu d’intel·ligència artificial, un producte que només tres empreses de tot Espanya han tret al mercat. Gràcies al projecte, ha pogut recuperar la confiança en ella mateixa i s’ha adonat que té molt a aportar a la feina i a la vida. 

Simultàniament, ha publicat el seu llibre a Amazon i s’ha obert un compte d’Instagram.

“És increïble totes les coses bones que et passen quan vibres en aquesta freqüència”.

“No és un final, és gairebé un principi”

Aquí us deixem un fragment del seu llibre en forma de carta perquè per a ella, ho resumeix tot, a més d’explicar l’autèntic propòsit d’escriure’l. Aquesta part, “no és només un final, és gairebé un principi. El punt on la meva història deixa de ser només meva i passa a estar al servei d’algú que necessita sentir exactament això per no rendir-se”. Perquè sí, hi ha llum al final del túnel, però ningú en surt sol.