Lloret reconeix els tres agents que van rescatar la menor ofegada a la platja

Actuació decisiva enmig d’un fort temporal

Avui, dimecres 19 de novembre, l’Ajuntament de Lloret de Mar ha reconegut formalment l’esforç i el mèrit professional dels tres agents de la Policia Local que dissabte passat van intervenir en el rescat d’una menor britànica de 14 anys que va estar a punt d’ofegar-se a la platja gran enmig d’un fort temporal de mar.

Els policies distingits són Dani Pecci, Àlex Barón i Jordi Costa, que van ser els primers a accedir a la zona de bany i a actuar quan la jove va ser arrossegada per una onada i va quedar atrapada pels corrents marins, en un tram de costa comprès entre l’Ajuntament i el Museu del Mar.

Segons la informació facilitada pels serveis d’emergència, els agents es van llançar a l’aigua en condicions molt adverses, van aconseguir mantenir la menor a flotació i, amb el suport d’altres companys i de les dotacions de Bombers desplaçades a la zona, la van poder traslladar fins a la sorra, on se li van practicar maniobres de reanimació fins a l’arribada del Sistema d’Emergències Mèdiques. La víctima va ser posteriorment evacuada en estat molt greu a l’Hospital Josep Trueta de Girona, on continua ingressada a dia d’avui, dimecres 19 de novembre, amb pronòstic reservat.

“M’agradaria afegir un agraïment molt sentit a totes les dotacions que van intervenir aquell dia. Als Bombers, als Mossos d’Esquadra i, molt especialment, als serveis mèdics, que sovint queden en un segon pla però són absolutament essencials perquè tota l’actuació tingui sentit. Sense la seva feina i la seva rapidesa res hauria estat possible. També vull agrair de tot cor als meus companys, que van actuar amb una professionalitat i una entrega enormes en una situació extremadament dura. I, finalment, un reconeixement a tots els professionals de l’hospital que continuen treballant perquè la menor tingui la millor recuperació possible. La seva tasca és vital i mereix tot el nostre respecte i agraïment”.

Daniel Pecci

L’Ajuntament ha destacat la rapidesa en la resposta, la coordinació entre Policia Local, Bombers, SEM i la resta de cossos implicats, així com la implicació personal dels agents, que també van haver de ser atesos per símptomes d’hipotèrmia i per l’afectació emocional derivada de la situació viscuda.

Opinió del redactor by Àlex Medina

Hi ha una qüestió incòmoda que, tard o d’hora, tots haurem d’afrontar: què ens porta a jutjar amb tanta rapidesa allò que no entenem? En els darrers anys, jutjar la policia a partir d’un prejudici o d’un vídeo descontextualitzat s’ha convertit en un exercici massa fàcil. Ens aferram al relat simple, a la versió que encaixa amb les nostres certeses, i evitem mirar la complexitat de cara. Potser perquè assumir-la ens obligaria a qüestionar-nos.

L’actuació d’aquest dissabte a la platja de Lloret és un exemple que desmunta moltes d’aquestes mirades simplistes. En Dani, en Jordi i l’Àlex van córrer cap al perill quan qualsevol altra persona, probablement, s’hauria quedat paralitzada. Van salvar una vida. Ho van fer sense càmeres, sense discursos i amb aquella decisió que només pot prendre qui sap que, si ell no actua, ningú no ho farà. I, tanmateix, aquests gestos gairebé mai formen part del debat públic.

Així que la pregunta és inevitable: per què ens costa tant reconèixer el compromís real d’aquells que sostenen una part essencial de la nostra seguretat? Ens és més fàcil parlar de l’error que entendre el risc; més còmode repetir el tòpic que acceptar que cada intervenció és un escenari moral i operatiu d’una complexitat enorme.

Darrere de cada uniforme hi ha persones que tornen a casa després de viure situacions que no sortirien mai en una conversa banal. Persones que són pares, mares, fills, germans. Persones que carreguen amb decisions que nosaltres, des de la distància, jutgem amb una frivolitat sorprenent. Ens hem acostumat a exigir perfecció a qui treballa en el caos.

Potser ha arribat el moment de fer-nos una pregunta que no admet evasives: Com podem pretendre una policia millor si la jutgem només des del prejudici i mai des del coneixement?

A Lloret, el servei d’aquest cap de setmana ens convida —o potser ens obliga— a repensar la mirada. No per deixar de ser crítics, sinó per ser-ho amb rigor. No per idealitzar la policia, sinó per entendre que hi ha actes que no es poden mesurar amb consignes ni eslògans.

Al final, potser la veritable transformació no comença en el carrer, sinó en la manera com mirem i escoltem allò que no volem acceptar.