Lloret de Mar i la seva joia perduda: Alfons Sánchez recupera els records del Gran Palace
Hi ha espais que van més enllà de la seva funció habitual i acaben convertint-se en part de l’ADN d’un municipi. El Gran Palace de Lloret de Mar és un d’aquests llocs que va marcar una època, sent un referent del món de l’espectacle en directe i enregistraments per a la televisió nacional. Ara, Alfons Sánchez, que n’era director comercial i un dels principals impulsors, ha decidit recuperar aquella memòria i compartir-la amb tothom.
De l’inici a la glòria
Sánchez va començar al Gran Palace l’1 de gener de 1984 i hi va treballar tretze anys, fins a mitjans del 1997. Durant aquest temps, va assumir responsabilitats creixents fins a convertir-se en director comercial i segon al comandament de la sala, només per darrere del gerent. La sala, amb capacitat per a prop de 1.500 persones, programava espectacles almenys cinc dies per setmana, amb una assistència mitjana d’entre 850 i 1.200 espectadors per funció. En total, centenars de milers de visitants van passar per aquell emblemàtic espai.
Un aparador cultural i turístic
El Gran Palace no era només una sala de festes: era un aparador de la cultura i del turisme a Lloret. Artistes de primer nivell i figures mediàtiques van passar per allà, situant la vila en circuits televisius estatals i internacionals. Entre els records més estimats de Sánchez hi ha fotografies amb noms com Julio Iglesias, Los Ronaldos, Marta Sánchez, Xavier Cugat o Miguel Bosé, entre desenes d’artistes de l’època… testimonis d’una etapa que ell qualifica d’“esplèndida”.
Recuperant la memòria a les xarxes
Gairebé quatre dècades després de la seva incorporació, Sánchez ha iniciat un exercici de memòria a través de les xarxes socials. Des de l’1 de gener de 2026 publica diàriament imatges i relats vinculats al Gran Palace, amb la previsió d’arribar a prop d’un centenar de publicacions. “És una manera de preservar una història que no hauria de caure en l’oblit”, defensa. Per als nostàlgics i qui vulgui conèixer més sobre aquest emblemàtic establiment a l’època daurada de Lloret, pot visitar el perfil de l’Alfons Sánchez en aquest enllaç. Així que prepareu-vos per gaudir d’un gran material!
El declivi i l’oportunitat perduda
Segons Sánchez, el declivi de la sala va arribar per canvis accionarials i divergències estratègiques entre socis. L’adquisició de la finca de 34.000 m² amb gran aparcament i la posterior divisió de l’immoble van alterar el model original. Especialment polèmica va ser la instal·lació d’una carpa per un nou format d’espectacle inspirat en una “boda gitana”, pensat per adaptar-se al canvi de perfil turístic amb l’obertura del mercat de l’Est. Tot i que la proposta començava a consolidar-se, les discrepàncies empresarials van precipitar el final.
Sánchez i un productor artístic vinculat al projecte van intentar més tard recuperar l’espai amb una proposta més immersiva i contemporània, inspirada en models com el Cirque du Soleil, però les negociacions amb grups inversors no van prosperar. Avui, l’antic complex mostra una imatge lluny del seu passat d’esplendor, simbolitzant una oportunitat perduda però també el record del seu gran potencial.
