Columnes | Els pressupostos de Lloret, 100 milions, al descobert: molta fatxenda i poca hisenda
Els pressupostos d’un ajuntament, com els de qualsevol altra administració pública, són instruments de planificació per a transformar la realitat social i millorar la vida dels veïns. La queixa més generalitzada és sovint que els diners que aportem com a contribuents no serveixen per a solucionar problemes, com per exemple la degradació dels nostres barris, o bé els diners que no arriben a famílies necessitades de suport, o que no milloren serveis amb mancances ni implementen altres inexistents.
Recaptar molt, no executar el que es preveu i gastar poc no és sinó una injustícia enfront d’una ciutadania a la qual se li exigeixen esforços que no rep a canvi major benestar. I la foto d’un alcalde somrient pel seu superàvit no sembla que millori molt la nostra vida, veritat?
Analitzant el pressupost del 2026, aprovat el passat 10 de febrer d’enguany, ens trobem amb diverses qüestions que desllueixen els vídeos, que l’alcalde i els grups que han aprovat el pressupost, han fet. Sí que és cert que s’ha incrementat la despesa per habitant de 2.246 € en 2025 a 2.321 € a 2026, però el problema continua estant a on va aquesta despesa que no és equitativa pels nostres veïns i veïnes, però anem per parts.
Personal
A la despesa, el Capítol 1 de personal s’ha vist incrementat en 1.003.360 €, hem passat de 23 milions vuit-cents mil a 24 milions vuit-cents mil euros, cal destacar que hem contemplat com l’Alcaldia augmenta de personal laboral (encara no saben si és personal assessor o algunes persones a fer una feina en concret), havent-hi només en el programa d’alcaldia un augment de 250.000 € en personal laboral, i no és el destinat a treballar al Pla de Barris per tal d’obtenir subvencions que té partida pròpia de 73.000 € bruts. És, per tant, que el 25 % del total de pressupost rècord de 100 milions està destinat al cost brut de personal, i, en menor manera, els diners que cobren els regidors i regidores de l’ajuntament.
Serveis
Capítol 2, Béns corrents i serveis, un total de 58 milions, un increment de 3 milions respecte al 2025. L’altre tipus de despesa són els béns corrents i serveis, és normal que hi hagi un increment de l’energia i que les factures municipals de llum, gas i aigua siguin altes, així com les assegurances pròpies de cadascun dels programes, l’Ajuntament paga uns 7 milions d’euros en factures d’aquest tipus, però cada vegada més s’està afegint contractes de serveis a empreses externes, que moltes s’haurien de poder assumir de manera municipal, però és més fàcil contractar un extern (per exemple contractar el servei de grues per la retirada de vehicles, o la despesa de certes fires que en el fons acaben estant el mateix per a cada fira per diferent nom que li vulguem donar, lamentablement la fira de les bruixes, la medieval, la dels indians, si no fossin publicades amb un nom, no es podrien distingir perquè són exactament les mateixes. Ens gastem en contractes, molt innecessaris, un total de 51 milions de €, essent un 51 % del total del pressupost).
La ràdio
Per cert, parlant de contractes com el de l’extern de locutor esportiu, les queixes de grups de l’oposició de com s’està tractant a Nova Ràdio Lloret, són perfectament correctes i contrastades, i es reflecteix en les partides destinades al servei de comunicació, a la baixa des que el govern del PSC va entrar al poder. Les partides han passat de 364.000 € l’any 2023 a 314.000 € d’enguany.
Despeses, transferències i fons de contingència
Capítol 3, despeses financeres, 1.200.000 €, la gran majoria els interessos de préstecs bancaris a curt i llarg termini. Capítol 4 Transferències corrents, 4 milions d’euros destinats a subvencions a entitats i a associacions, beques per a universitaris, a empreses… Capítol 5, fons de contingència, que s’utilitza per si cap partida queda curta en la planificació, per exemple l’any passat va ser utilitzada en una modificació de crèdit per a fer obres a carrers. Total 350.000 €.
Inversions
Capítol 6, inversions, un total de 8.600.000 €, amb un increment de 900.000 €. Un 8 % del pressupost total. L’augment de subvencions facilita que Lloret de Mar pugui fer inversions, com la renovació del tartan de les pistes d’atletisme, o la partida repetida de l’any passat de 150.000 € per refer l’Avinguda Puig de Castellet encara no executada. Durant anys passats les inversions provenien de recursos propis, però amb el pas dels anys s’han vist supeditades al repartiment de subvencions d’estaments supramunicipals, que he vist que són del mateix color polític i no ens estan tractant de manera benèvola. Per tal d’aconseguir una subvenció s’ha de negociar, amb projecte en mà, no es tracta d’anar a plorar, es tracta de PLANIFICACIÓ, i aquest govern municipal improvisa de tal manera que no és capaç de planificar el que voldrien fer, si de veritat ho tenen planificat.
Per exemple, la del CDIAP, pels que no coneixeu aquest servei són Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç que fan un seguiment amb professionals diversos com poden ser logopedes, treballadors socials, psicòlegs, neuropediatres, entre altres, a infants entre 0 i 6 anys per ajudar a detectar de manera precoç problemes de desenvolupament o bé infants que ja presenten problemes de defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen, malformacions o d’altres anomalies.
Doncs bé, aquest servei que ja es presta a Blanes i a Santa Coloma de Farners finançat principalment mitjançant fons públics, essent el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya l’organisme principal que finança aquest servei. Aquí el finançarà l’Ajuntament de Lloret amb dues partides: 2310 68201 40 BENEST. I FAM. SSE.-ADEQUACIO LOCAL CDA I 32.000,00 € i 2310 78000 40 BEN. I FAM. SSB.- APORTACIO FUNDACIO ASPRONI 80.000 €. En total sumen 112.000 euros. La pregunta és per què a la majoria de les poblacions, per no dir a totes, aquest servei tan necessari el finança la Generalitat i a Lloret el pagarem nosaltres?
Una altra gran gestió de la Directora General de Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, Lara Torres, i del PSC de Lloret. Us convido a tornar a mirar els programes electorals dels grups que ens governen, per a valorar el grau de compliment a manca d’un any per les eleccions.
Un altre exemple, l’acord de pressupostos posa en relleu que està previst fer una inversió de 600.000 € a l’Av. Vidreres, em venen al cap moltes preguntes i una sola resposta: Quin és el criteri que s’ha seguit per decidir aquesta actuació? S’ha preguntat a la ciutadania, on és la participació ciutadana? És aquesta actuació la més necessària? Ja que hi ha altres zones de Lloret més malmeses com pot ser el Barri de Fenals. Una inversió tan gran s’ha de planificar dins d’un context global de poble, i no pensar en dos vots per aprovar un pressupost municipal. On tenim la planificació de les inversions als barris a mitjà i llarg termini? No seria més necessari iniciar les obres del carrer de Puig de Castellet que és un punt molt conflictiu de connexió de les urbanitzacions i el centre? Només hi ha previst 100.000 € d’inversions a les urbanitzacions de Lloret? Resposta: algun dels signants del pacte i dels seus acompanyants tenen negocis en aquella zona i volen treure encara més rèdit personal del que ja han tret. Una llàstima que aquestes pluges torrencials només facin neteja al medi natural i no al modus vivendi dels polítics actuals.
La banca…
Capítol 7, Transferència de Capital, 164.000 €, per exemple, 84.000 € és el que transfereix a les urbanitzacions, a les entitats de conservació, molt i molt poc a repartir. Capítol 8, actius financers, 75.000 €, són préstecs bancaris a curt termini, per atendre les necessitats de Tresoreria. Capítol 9, Passius financers, 3.800.000 €, són les amortitzacions del capital d’operacions de finançament rebudes. Amortitzem aquesta quantitat, però demanem aquest any 5.400.000 €.
Per tant, tot plegat, estimats veïns i veïnes, no és or tot allò que lluu!
