Vaig començar a organitzar Carnaval a Lloret de Mar als anys noranta, quan encara era possible fer carrosses en una antiga nau d’autobusos del carrer Sant Pere o al garatge d’un familiar. Eren temps precaris, però possibles. Lloret encara deixava espai a la creativitat popular.
Els espais desapareixen amb el creixement
Amb el creixement accelerat del municipi, aquests espais van desaparèixer. El progrés urbanístic va anar esborrant allò que no era rendible, però sí essencial per a la vida cultural del poble.
Fa divuit anys vam fundar Hostia Quina Colla amb la voluntat de crear un projecte gran i arrelat a Lloret. Durant els primers anys, alguns hotelers ens van cedir magatzems. Ho agraíem, però no era la solució. Construir carrosses exigeix espais amplis, ventilats i pensats per embrutar, treballar i crear amb llibertat. No favors temporals, sinó una infraestructura estable.
Des de principis dels 2000, les colles vam reclamar a l’Ajuntament un espai de treball digne. No només una nau, sinó un taller on fer possible el Carnaval en condicions. La resposta va ser sempre la mateixa: bones paraules, cap acció. Mentrestant, treballàvem en condicions precàries, assumint lloguers inassumibles, patint robatoris i acumulant dificultats que només l’amor pel Carnaval feia suportables. El desgast va acabar amb el projecte.
Anys després… al 2016 vam tornar-hi amb Els Encantats, però la situació encara havia empitjorat. Després de la crisi del totxo, els espais eren inexistents i vam arribar a treballar al carrer. Una situació indigna per a qualsevol col·lectiu cultural, i més per a un Carnaval que es ven com a símbol i reclam turístic del municipi.
- Imatge cedida per l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar (Carnaval a Lloret als anys 80)
Promeses incomplertes
El 2019, arran de la insistència, l’equip de govern de Junts va prometre en campanya la construcció d’aquest espai. Quatre anys després, la promesa no es va complir. Som al 2026 i el problema persisteix. Jo ja no hi soc, però d’altres continuen patint les mateixes conseqüències.
Una reivindicació històrica
Aquesta no és una queixa puntual, sinó una reivindicació històrica que s’arrossega des de fa dècades. La responsabilitat és compartida per tots els governs municipals des dels anys 2000. I cal dir-ho clar: el Carnaval genera projecció i beneficis turístics, però no se’n garanteixen les condicions bàsiques de producció.
Tots els partits haurien d’assumir el seu mea culpa. I també cal implicar el sector hoteler, beneficiari directe de la festa, com a part de la solució. El Carnaval beneficia a tothom, però el pes recau sempre sobre els mateixos.
Ivan Soriano
Continuar ajornant aquesta realitat és condemnar una part essencial de Lloret a treballar en la precarietat i acceptar un Carnaval empobrit. Perquè sense condicions dignes, no hi pot haver excel·lència.
Sense espai no hi ha dignitat. I sense dignitat, no hi colles i el Carnaval perd l’ànima.
