Columna d’Opinió | LLORET-EXPRÉS-BOTELLÓ

Ens estan fent fora de casa de manera directa. Ja no es pot viure a Lloret. “De fora vingueren, que de casa ens tragueren”. Lloret ja no és sostenible. La gestió de l’ordre públic fa inviable portar una vida que compleixi els mínims per poder descansar el que el cos necessita.

Necessitem no haver de compartir, per força, les disbauxes d’un turisme al qual se li permet fer el que vulgui, a costa de la nostra salut, en favor dels interessos de quatre industrials que són els que s’enriqueixen i disposen dels elements públics de la població, amb la permissivitat de les autoritats competents per reeixir econòmicament cada temporada.

Lloret és una ciutat sense llei, sense respecte als drets humans més elementals. Ara, el turisme, amb una mitjana d’edat d’uns 18 anys, pot disposar de tota la població les 24 hores del dia, amb tota impunitat, sense diferenciar el dia de la nit.Recentment, s’ha habilitat una nova zona de vianants a la carretera de la façana marítima, no per a poder passejar de dia, sinó que s’amplia l’espai d’oci nocturn, des de les 12 de la nit fins a les 7 del matí.

Què hem de fer per viure als nostres habitatges i poder descansar, com a mínim, a la nit?

Aboquen tot el jovent a la platja, per major tranquil·litat dels establiments on s’allotgen, fins a les 7 o 8 del matí.

A la platja es beu, es menja, es balla, es crida, es consumeixen drogues i es fa el que es vol, cada dia d’estiu, quan ja es fa fosc.

A quina hora es pot dormir a Lloret? De nit o de dia?

Aquests turistes, de diverses procedències, amb l’incivisme permès, ho embruten tot: ampolles, envasos d’òxid nitrós, restes de micció i defecació al carrer, a la platja, a les entrades de les cases. Allà on se’ls presenta l’emergència, ho fan.

Qui i amb quins diners paga la neteja de tota aquesta brutícia?

Molts veïns ja n’estem “farts” de tant llibertinatge i d’aquesta manca de compromís de les autoritats per fer viable la convivència entre nosaltres i els forasters.

Les reincidències en les conductes punibles no tenen límit i, si s’aplica la llei, és a algun “cap de turc” que no és de la colla que remena les cireres o, si és massa evident, s’aplica a finals de setembre i l’any vinent, tornem-hi.

No fa gaires anys hi havia un dissuasiu a la platja que consistia en uns aspersors que anaven regant la sorra. Això no feia agradable anar a fer el dròpol en aquest espai.

Estic segura que, segons a quins sectors, això no es permetria. Depèn de qui toqui, i la llei s’aplica segons la zona que afecti o a qui afecti.

Al matí, si hi ha massa joves dormint la mona, els conviden a tornar a l’hotel. És l’hora de les hamaques i de l’espai marcat amb una corda i unes piques de fusta que sobresurten més de trenta centímetres, i que hi seran fins que algú prengui mal.

Cada any anem a pitjor. Tot i que hi ha algunes excepcions, l’oferta comercial i gastronòmica no amaga els usuaris a qui va dirigida.

Al bell mig del passeig i per a tot el poble, s’amplien les terrasses o els locals pel carrer i les voreres. Es deixa espai per als cotxes i patinets. Si és un passeig, es reserva espai per als cambrers. Els vianants ja ens espavilem, si ve algun vehicle, resguardant-nos en el que queda lliure entre taula i taula, i si és un passeig, fem servir el pas dels cambrers.

On hem d’anar totes les persones que volem viure de forma correcta i volem veure respectats els nostres drets més elementals?

Ens envaeix un sentiment d’impotència, tristesa i decepció de veure com s’ha deixat degradar tot el que ens envolta. No es veu ni la més mínima voluntat de reconduir la població cap a un lloc amable, net i respectuós, on la convivència sigui possible entre tots.