“‘Catameña’ entre dos tierras que se mezclan: cuando las banderas dividen y la convivencia se convierte en el gran reto en Lloret”
- Una vez más me permito hacer uso de esta columna que Lloret Gaceta me brinda…
“Yo tengo entre dos amores mi corazón repartío, si me encuentro a uno llorando, es porque el otro lo ha ofendío”, así comienza una vieja copla que recuerdo que salía de la radio de casa de mi madre. (Pepe Pinto, soleá)
Ahora la siento mía, en este contexto de mi doble nacionalidad (si Catalunya fuera algún día independiente). Como yo, muchos jóvenes (entonces) vinimos de otras comunidades a trabajar a Lloret y, con los años, crecimos y formamos aquí nuestras familias. Aprendimos a amar la tierra y la cultura de esta comunidad.
Me duele especialmente cuando escucho hablar mal de Cataluña a un extremeño y, a la vez, cuando escucho a un catalán hablar mal de Extremadura.
Creo que las banderas son solo políticas, y a los políticos ya les va bien la confrontación entre los trabajadores que solo buscan su pan, su bienestar y la fiesta en paz… como también decía otra vieja canción de mi época (Libertad sin ira, Jarcha). Cuando me preguntan ahora, a mis sesenta y tres años y después de pasar cuarenta y seis viviendo y trabajando en Lloret, de dónde soy, suelo decir: catameña, mitad catalana, mitad extremeña. Como bien dijo hace poco el escritor Javier Cercas, “el emigrante por necesidad mentalmente nunca abandona su tierra”.
Estamos en año preelectoral y veremos cómo los políticos intentan dividir para convencer y vencer en sus propósitos. No creo que la confrontación sea el camino adecuado.
Desde mi punto de vista, hará falta mucha voluntad y un buen consenso a nivel municipal para que Lloret se convierta en un lugar donde todos podamos convivir y trabajar en paz, y sigamos prosperando para dejar de ser uno de los pueblos más pobres de Cataluña.
Esto no es un alegato español… que nadie se confunda: no es españoles o catalanes. Quiero recordar que en la península ibérica siempre se convivió en paz entre las diferentes comunidades y, en algunos siglos, incluso entre las distintas religiones monoteístas. Por el rumbo que lleva la sociedad, a algunos les gustaría volver a la Edad Media. Intentemos unir esfuerzos o esto no se sostendrá mucho tiempo.
Pido disculpas por haber escrito el texto en castellano; mi catalán es muy deficiente, ya que en Lloret mi grupo de convivencia nunca fue catalanoparlante. Eso no me ha impedido ver y admirar el teatro y la música en la lengua vernácula de aquí.
Gracias por llegar hasta aquí
Eulalia Corralero




No importa en cuál
Imagino que tens bona intenció fent aquest escrit, però guanyaria credibilitat (tot ell) si no et bases en coses poc fonamentades o falses. Per exemple, no és massa habitual que des de Catalunya es parli malament d’Extremadura, al revés si… i molt. No he escoltat mai cap president dela Generlaitat despotricant d’Extremadura i , en canvi si que he escoltat presidents d’Extremadura deixant-nos de lladres per munt. Tampoc és cert quan dius que a la península ibèrica sempre s’ha comviscut en pau entre les diferets comunitats o religions… Et faig un petit resum cronològic:
1. Guerres entre pobles preromans
(entre íbers, celtes i celtibers)
2. Segona Guerra Púnica (218–201 aC)
3. Resistència contra Roma (s. II–I aC)
Guerres Lusitanes (amb Viriat)
Guerres Celtibèriques
4. Conquesta musulmana de la península Ibèrica (711)
5. Reconquesta (s. VIII–XV)
Rivalitat religiosa i política: cristians vs musulmans.
6. Guerres entre regnes cristians
Regne de Castella vs Corona d’Aragó
També Navarra, Portugal, etc.
Rivalitats polítiques i territorials constants.
7. Conflictes interns d’Al-Àndalus
8. Revolta de les Germanies i Guerra de les Comunitats de Castella
9. Guerra dels Segadors
Catalunya vs monarquia hispànica.
10. Guerra de Successió Espanyola
Corona d’Aragó vs Castella (borbònics).
11. Guerres Carlines (1833–1876)
Tradicionalisme vs liberalisme.
12. Guerra Civil Espanyola
Republicans vs franquistes.
13. Referéndum 2017
Repressió espanyola al poble de Catalunya.
I, finalment, si portes 40 anys aquí i, segons dius, estimes el pais sabràs que,encara que escriguis en castellà, el país es diu Catalunya.
Una abraçada, Eulàlia.
merche0161@gmail.com
Calía? Que “repipi” t ha quedat.