Cartes al Director | “Ens volen sense birra, sense caràcter i sense ànima”

Recentment vaig veure el nou cartell ‘Lloret Enjoy & Respect’ que l’Ajuntament ha penjat a tot el poble i també vaig llegir l’article “Lloret Enjoy & Respect”: 750 € de multa per anar sense samarreta, fer soroll, dormir al cotxe, fumar o beure alcohol a la platja i orinar o tenir sexe al carrer; noves restriccions i la direcció que està prenent el poble. Em va fer pensar, i vaig voler escriure unes línies.

A continuació us adjunto unes paraules des del punt de vista d’algú que ha viscut aquí prou temps per recordar un Lloret diferent—ple d’ànima, espontaneïtat i gent local que no havia d’amagar una cervesa a la seva pròpia platja.

Cervesa prohibida a la platja?

Va, home. No fotem.

Això no és una norma. És una declaració de guerra. Contra la llibertat. Contra el plaer de la classe treballadora. Contra aquell caos assolellat que feia que Lloret valgués la pena. Ara ja no pots ni obrir una birra davant del mar sense arriscar-te a una multa que et pot costar el mateix que el lloguer d’un mes.

750 € per beure una cervesa a l’aire lliure, sota el sol, en una platja pública.

De què se suposa que ens estan protegint? De l’alegria? De la comunitat? D’una mica d’embriaguesa a la calor?

A veure, jo no vull sentir turistes cridant pels carrers a les tres del matí. Ningú vol això.

Però prohibir la cervesa a la platja no és regulació. És repressió. És un insult.

Nosaltres, la gent d’aquest poble, ens vam endur les burilles de cigarreta quan vam deixar de fumar a la platja. I els fumadors conscients vam acceptar la prohibició, perquè la gent no sap comportar-se ni pot ser responsable amb els seus filtres de plàstic.

No ens vam queixar quan van prohibir fumar, perquè tenia sentit.

Però si l’única cervesa que es pot beure a la platja és la de 8 € al xiringuito, està claríssim: no voleu veïns a la platja.

Vols netejar de veritat?

Fes que la policia miri les muntanyes de deixalles que deixen els mateixos grups que paguen la cervesa cara i després desapareixen.

Són els veïns qui netegen després. Si realment vols millorar el poble, posa més papereres i buida-les més sovint.

Però no destrueixis l’últim luxe quasi gratuït que ens queda als d’aquí.

No us enganyeu: l’Ajuntament no està netejant la ciutat per a nosaltres. La prepara per als rics. Per convertir Lloret en una joguina de luxe, estèril i previsible.

Un lloc on pots gastar 400 € per nit en un hotel però et multen per beure una birra d’1 € a la sorra.

Això no va de seguretat. Ni de famílies. Ni tan sols de neteja.

Va de control.

De tancar tot allò que no sembli una postal de luxe de TUI.

El que volen és silenci.

Turistes polits.

Sense soroll. Sense olor. Sense ànima.

I mentrestant, la gent que viu aquí, la que va aixecar aquest poble amb les seves mans, és tractada com delinqüent per beure una cervesa a la sorra.

Una cervesa. A. La. Sorra.

Quin tipus de poble multa els seus propis veïns per viure la platja com sempre s’ha fet?

El tipus de poble que ja no vol la seva gent.

Lloret no s’està netejant.

S’està buidant: de caràcter, de rebel·lia, de tot allò que el feia més que una postal.

Ara caminem com sospitosos.

Amaga la birra. Parla fluixet. Posa’t roba “correcta”. Somriu per als rics.

I sobretot—no facis veure que ets d’aquí si no estàs deixant diners.

No volen que Lloret sigui lliure.

La volen rendible.

Volen famílies callades del nord que no beguin al carrer, no parlin amb desconeguts, i deixin bones propines en restaurants que no són ni dels d’aquí.

Però nosaltres recordem.

Recordem quan la platja era viva—quan sortien guitarres després de la posta de sol, quan els locals es barrejàvem amb els turistes, quan es cridava massa fort, es ballava massa llarg, i es passava l’ampolla com si volgués dir alguna cosa.

I ara?

Ara, un glop al lloc equivocat et fa delinqüent. Això és prohibicionisme disfressat de política. Una guerra contra els pobres disfressada de progrés.

Així que deixem-ho clar:

Beure una cervesa a la teva platja no és cap crim. És cultura. És ritual. És part de l’ànima d’aquest poble. I poden multar-nos tot el que vulguin—seguirem aquí.

Perquè Lloret no és seu per esterilitzar.

És nostre per recordar.

Cordialment,

Marcel Muke-Vasquez