El Cercle d’Economia alerta: el turisme massiu a Lloret mostra símptomes d’esgotament
Un turisme massiu en crisi i l’impacte directe a Lloret de Mar
El turisme, motor econòmic cabdal per a Catalunya i especialment per a Lloret de Mar, està vivint un moment d’exhaustació. Segons el Cercle d’Economia, que ha obert un debat a través de la seva Iniciativa de Productivitat i Innovació (IPI), el model actual basat en l’acumulació de visites massives mostra “símptomes de fatiga” que cal revisar. L’informe destaca que el turisme representa prop del 11% del PIB català i que l’any passat es van registrar més de 20 milions de turistes estrangers, una xifra que s’ha més que duplicat en només 25 anys.
A Lloret de Mar, un dels punts turístics més importants de la Costa Brava, Catalunya i Espanya, aquest fenomen es reflecteix en l’increment de l’oferta turística i, alhora, en un impacte sobre la vida dels veïns. La massificació, la pèrdua d’identitat local i la desaparició d’habitatges tradicionals per la seva conversió en apartaments turístics són problemes evidents. A més, Lloret registra una renda familiar disponible que només representa el 59% de la mitjana catalana, una dada que posa sobre la taula la desigualtat econòmica que genera aquest model basat en el turisme de sol i platja.
Lloret, entre la popularitat i la baixa rendibilitat
El Cercle d’Economia assenyala que, mentre Barcelona ha aprofitat l’explosió del turisme urbà, Lloret i altres municipis costaners com Salou viuen una realitat diferent. La popularitat de Barcelona s’ha traduït en un alt ingrés per habitació disponible (RevPAR), gràcies a la gran oferta d’hotels de luxe i apartaments turístics. En canvi, Lloret de Mar, amb menys establiments de luxe, presenta una rendibilitat més baixa en comparació amb altres destinacions turístiques com les Illes Balears o Canàries.
Aquest fet també es veu reflectit en els salaris del sector turístic, que són un 32% més baixos que la mitjana catalana. Això provoca, segons els experts, una menor productivitat i competitivitat que afecta no només al turisme sinó a tota l’economia catalana. Lloret, per tant, no només pateix les conseqüències socials de la massificació sinó també un model econòmic que limita la seva capacitat de generar riquesa sostenible.
Com millorar la productivitat i garantir un turisme més sostenible
Per al Cercle d’Economia, la clau està en augmentar la productivitat del sector turístic a través de la col·laboració de tots els agents implicats. Miquel Nadal, director general de l’entitat, defensa que “tenim un actiu impressionant però cal veure com en podem treure el màxim profit”.
✳️ Connecta’t al nostre canal de WhatsApp i rep totes les notícies diàries. Per accedir-hi, fes clic aquí.
L’economista Miquel Puig explica que la baixa productivitat no és una qüestió inherent al sector sinó fruit d’un model basat en la competència per preu i la contenció salarial. Posant com a exemple la regió austríaca del Tirol, que té una alta productivitat i un PIB per càpita elevat gràcies a polítiques que inclouen salaris mínims alts i formació professional de qualitat, Puig defensa la necessitat d’incrementar salaris, augmentar l’impost turístic i reduir l’oferta d’allotjaments per millorar el model català.
Un altre punt de vista és el de Giacomo AM Ponzetto, professor de la UPF, que alerta que aplicar moratòries d’hotels pot generar “rentes de monopoli” i per tant ineficiències, tot i que veu amb bons ulls la taxa turística com a eina per internalitzar externalitats sense perjudicar la competència.
Context gironí: finançament i projectes clau per al futur
A nivell territorial, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha defensat recentment a Girona el nou model de finançament que aportarà 4.686 milions d’euros més a Catalunya per millorar serveis públics com la salut, l’educació o les infraestructures. Aquest increment de recursos també beneficiarà municipis gironins com Lloret de Mar, que podrà invertir en projectes estratègics com la millora dels serveis locals, clau per a un turisme més sostenible i una millor qualitat de vida per als veïns.
La proposta de finançament ha comptat amb el suport d’alcaldes, agents econòmics i socials, i entitats com el Gremi d’Hostaleria de Lloret, que veuen en aquests recursos una oportunitat per reforçar el model turístic i afrontar els reptes que planteja la necessitat de renovació del sector.
En definitiva, Lloret de Mar es troba en un moment decisiu per repensar el seu model turístic, integrar les reflexions i propostes del Cercle d’Economia i aprofitar les oportunitats que ofereix el nou finançament per transformar la destinació en un lloc més competitiu, sostenible i atractiu tant per a visitants com per a residents.
