“Set anys de lluita per una herència: la casa familiar de Lloret de Mar segrestada per la parella de la difunta mare”
- Set anys esperant tornar a casa: el cas del veí de Sils afectat per una casa a Lloret de Mar
Segons explica el protagonista en declaracions a RAC1, fa set anys que és el legítim propietari de la casa dels seus pares a Sils, però no hi pot accedir perquè la parella de la seva mare, ja difunta, s’hi nega a marxar. El cas, que pot semblar d’una altra època, té connexions amb Lloret de Mar, on aquest home disposa d’un segon habitatge cedit per testament.
Un cas amb vincles a Lloret
La mare del Joan, va deixar en testament un habitatge a Lloret de Mar a la seva parella, amb l’objectiu que hi pogués viure i, si volia, llogar-ne una part per obtenir ingressos. Es tracta d’una casa amb jardí, piscina i llicència turística, dividida en dos habitatges. Aquesta cessió, segons explica el fill, mai ha estat qüestionada. El problema, però, és que l’home va decidir quedar-se a la casa de Sils —ara propietat del Joan— i no viure a la de Lloret, tot i tenir dret i capacitat per fer-ho.
“Va canviar el pany i no he pogut tornar-hi més”
Després de la mort de la seva mare l’any 2017, Joan es va trobar amb una situació inesperada: quan va voler tornar a la casa familiar, el pany havia estat canviat. Des d’aleshores, ha començat un periple judicial esgotador que acumula ja set anys d’espera, desnonaments frustrats i recursos que ho allarguen tot.
Mentrestant, ell paga l’IBI, assegurances i residus
El Joan, com a propietari legal, ha de seguir pagant totes les despeses vinculades a la casa: impostos, assegurances i manteniment. “Només faltaria que passés alguna cosa i em fes responsable”, lamenta. Segons ha explicat, durant un temps l’home va residir a la casa de Lloret, i fins i tot s’hi haurien instal·lat uns ocupes mentre ell era fora. La situació el supera.
“No em deixa viure a casa meva, però tampoc hi viu sempre”
El cas ha generat una situació absurda i desesperant per al Joan: té la propietat, però no pot decidir què fer-ne. Ni anar-hi a viure, ni llogar-la, ni recuperar els records que hi guarda. “Hi tinc fotos, llibres i records de quan era petit. I no sé ni si encara hi són”, confessa.
Una realitat que podria passar a qualsevol
Tot i que el cas ha estat exposat a RAC1 com un exemple puntual, a Lloret no és estrany trobar situacions semblants: herències complicades, habitatges en disputa, ocupacions temporals o usdefruits mal entesos. Aquesta història és un toc d’alerta sobre com la llei, la lentitud judicial i els buits legals poden deixar una vida en suspens durant anys.
Debat obert entre els nostres lectors
I tu, has viscut alguna situació semblant a Lloret? Coneixes casos de propietaris que no poden accedir a casa seva? Pots deixar-nos el teu testimoni als comentaris aquí abaix.
Molt fàcil ho tens truca a la companyia de llum i baixa la potència a 0100 wats i la del aigua també si es electrònic al mínim ,i ja veuràs si marxa
Llavors pot “punxar” la llum directe i continuar allargant el tema, aquests se les saben totes, el problema és la lentitud totalment injustificada de la justícia espanyola que perjudica durant anys a persones innocents i premia als delinqüents otorgant’els-hi llargs terminis d’impunitat. La injustícia de la nostra justícia.
Yo fa mes de 4 anys que vaig tenir que marxar de casa Per maltractaments i el meu ex segueix allá sense pagar cap despesa.No puc donar de baixa ni la llum ni l’aigua perque yo tambe soc propietaria
Ha tardat 4 anys à sortir la sentencia de separació i el jutje ara diu que no hi podem viure cap dels dos pero Ell no ha marxat i yo ting totes les meves coses a la casa i no puc entrar a buscarles.No ting ni una sola foto dels meus fills ni dels meus pares ni avis.Vaig marxar amb lo posat Tota la meva vida se ha quedar allá
Aquest home és un impresentable. Conegut a Sils i a Lloret per maleducat, estafador, acosador, desvergonyit i mala persona.
Ojalà la justicia faci la seva feina i torni la casa als seus propietaris reals.
Conozco a este hombre! És un sinverguenza. No hay derecho que los pobres hijos se queden sin la casa de su madre por culpa de este señor! En que país vivimos….
El que podria fer es esperar que marxi ( a comprar o el que sigui) forçar la porta i canviar el pany. Així recuperaria la seva propietat més rapid.
Esta es la justicia que tenemos en España. Para una controversia entre particulares, la Justina tarde 7 años.
Llamas al Centro de Salud y no te cogen el movil.
Necesitas renovar el DNI y te exigen una cita previa que no existe.
Y para esto pagamos el 50% en impuestos.