La oposició tomba la proposta de la retirada de mostres comercials a Lloret de Mar

- El darrer ple municipal de Lloret de Mar va debatre una proposta de modificació de l’ordenança d’ús de la via pública centrada en la retirada de mostres comercials de les façanes, una iniciativa que va generar debat polític i que finalment no va prosperar en els termes plantejats.
La proposta, presentada per la regidora del PSC Cristina Aymerich, tercera tinenta d’alcalde i responsable de Promoció i Comerç, es va plantejar com una actuació que va més enllà de la regulació tècnica. Segons va exposar durant el ple, la mesura respon a la voluntat de millorar la imatge urbana i redefinir el model de municipi. En aquest sentit, va assenyalar que en diversos carrers s’ha consolidat una dinàmica d’exposició de productes a les façanes, com samarretes o tovalloles, que, al seu parer, contribueix al desordre visual.
Aymerich va defensar que la iniciativa no pretén perjudicar el comerç, sinó “dignificar-lo i modernitzar-lo”, i la va vincular amb la necessitat de reforçar la imatge de Lloret com a destinació turística. També va posar l’accent en la prohibició d’exhibir productes amb continguts discriminatoris, xenòfobs, racistes, sexistes o homòfobs visibles des de la via pública.

El text plantejava modificar l’article 29 de l’ordenança per prohibir les mostres comercials, especialment les penjants, i establir un nou marc regulador. Tot i això, incloïa excepcions per a activitats com la venda de flors, plantes, fruites, verdures o premsa, que podrien disposar d’expositors a la via pública sota determinades condicions de materials, dimensions i autorització municipal. També es preveia una moratòria de tres mesos per facilitar l’adaptació dels establiments als nous criteris.
En aquest sentit, la proposta especificava que l’exposició de fruites i verdures, plantes, flors i premsa podria quedar exempta, sempre que els establiments presentessin un croquis i obtinguessin l’autorització corresponent per ocupar la via pública.
Durant el debat, diferents grups municipals van expressar matisos i reserves. Alguns representants van valorar positivament la voluntat de limitar la presència de missatges discriminatoris, però van plantejar dubtes sobre la capacitat real de control i aplicació de la normativa, així com sobre la necessitat de concretar millor alguns aspectes tècnics.

- Diferents botigues de souvenirs a Lloret de Mar
Altres intervencions van posar l’accent en la necessitat de disposar de més temps per analitzar la proposta i aprofundir en qüestions com la seva seguretat jurídica, la claredat del redactat o l’impacte sobre el teixit comercial. En aquest sentit, es va apuntar que una regulació d’aquest abast podria requerir una justificació més detallada i un major consens amb el sector afectat.
També es va fer referència a l’existència de regulacions específiques en determinades zones del municipi —com eixos comercials o el front marítim— on les mostres comercials ja estan limitades o prohibides per motius d’imatge, fet que va obrir la reflexió sobre la possible extensió d’aquests criteris a altres carrers.

No va quedar aprovada
Amb tot, la manca de consens polític va impedir l’aprovació inicial del text, que queda ara pendent de possibles reformulacions. El debat posa de manifest la complexitat d’equilibrar la regulació de l’espai públic, la competitivitat del comerç local i la projecció d’una imatge turística coherent.
Una subvenció per compensar el canvi de model
Un dels elements destacats de la proposta, tot i que amb menor pes en el debat polític, era la previsió d’una línia de subvencions destinada a facilitar la transició del sector comercial cap a un nou model d’imatge urbana.
Segons es va explicar, aquesta línia hauria comptat amb una dotació global de 40.000 euros, amb ajuts individuals d’uns 1.200 euros per establiment. L’objectiu era finançar millores estètiques com la renovació de façanes, persianes, aparadors, rètols o tendals, contribuint així a compensar la retirada de mostres comercials visibles des de l’exterior.
La proposta pretenia, per tant, combinar una regulació més restrictiva de l’espai públic amb incentius econòmics per al comerç, en una línia orientada a millorar la qualitat visual dels carrers i reforçar l’atractiu del municipi.
Els Comerciants de Lloret, què pensen?
Hem contactat amb les dues associacions de comerciants registrades a Lloret de Mar; d’una banda, des de Comerç Actiu, F. Alami critica que, després de més d’un any de debat, la regidora no ha aconseguit convèncer ni el sector ni els grups polítics, i adverteix que legislar d’esquena al comerç no és viable: “La solució no és prohibir, sinó regular amb criteri i equilibri. Totes les destinacions turístiques del món utilitzen aquest format; això va en contra del comerç. A més, l’agravi comparatiu amb bars i restaurants és evident, i la subvenció de 40.000 € per a 950 comerços resulta clarament insuficient per compensar l’impacte real de la mesura”. D’altra banda, l’Associació de Comerciants de Lloret ha aprovat per majoria el seu rebuig en assemblea, tot i que la seva gerència confirma que no tenen previst realitzar manifestacions públiques al respecte.



