Carta al Director | “Vaig sentir-me intimidada i humiliada”: el testimoni d’una veïna sobre un desplegament policial inesperat

• Una veïna de Lloret de Mar vol compartir aquesta Carta al Director amb els lectors; una carta amb el seu testimoni després d’un incident viscut recentment durant una acció simbòlica i pacífica. Els fets han generat inquietud i interrogants sobre la gestió municipal i l’actuació policial.

Hola! Em dic M. Carme B.C…

… Sóc veïna de Lloret de Mar, i em dirigeixo als lectors de Lloret Gaceta amb la voluntat de compartir un episodi que vaig viure recentment i que considero que mereix ser conegut per la ciutadania.

El passat 27 de març, cap a les vuit del matí, ens disposàvem a dur a terme una acció simbòlica i pacífica: penjar l’estelada al màstil situat a l’avinguda de les Alegries, davant de l’Institut Coll i Rodes. Aquesta acció no era nova, sinó que responia a un acord previ amb l’Ajuntament, assolit mesos enrere, segons el qual, cada vegada que la bandera fos retirada o robada, nosaltres la tornaríem a col·locar.

Tanmateix, aquell matí la situació va prendre un caire inesperat. Inicialment, dos agents de la Policia Local van intervenir, i posteriorment s’hi van afegir més efectius fins a sumar aproximadament sis agents i més d’un vehicle. Un desplegament que considero del tot desproporcionat per a una acció pacífica i que, lluny de resoldre cap conflicte, va contribuir a generar una situació d’intimidació i exposició pública innecessària.

Però més enllà del fet que no se’ns permetés penjar l’estelada, el que realment vull denunciar és com es va produir aquesta actuació. Jo em trobava sola a baix en aquell moment, i l’actitud d’un dels agents va ser, des del meu punt de vista, repugnant, intolerant i profundament menyspreadora envers la meva persona. Es va dirigir a mi amb un to dèspota i vexatori, sense permetre’m parlar ni explicar la meva versió dels fets ni fer referència a l’acord existent.

Em vaig sentir humiliada. I estic convençuda que, si jo hagués estat un home, no s’hauria adreçat a mi de la mateixa manera. Per això vull deixar clar que això no va de banderes: va de dignitat i de respecte cap a les persones. Parlem d’un representant públic, i davant d’una actitud així, em pregunto sincerament què n’he de pensar, jo, de la meva Policia.

El que també ens costa d’entendre és la diferència de criteri en l’actuació. Mentre accions pacífiques i a plena llum del dia generen una resposta policial immediata i contundent, els reiterats robatoris de la bandera, que sovint es produeixen de nit i amb grups organitzats, no semblen rebre la mateixa atenció ni diligència.

Després dels fets, vaig posar la situació en coneixement de l’alcaldia. La resposta rebuda, un breu “ja ens ho mirarem”, la considero insuficient davant la gravetat del que va passar i de les sensacions que em va generar.

Aquest episodi m’ha deixat amb una profunda sensació d’impotència. Em sento molt afectada anímicament, baixa de moral, mentre la persona que em va tractar d’aquesta manera continua actuant amb total normalitat. Aquesta és, probablement, la part més difícil d’acceptar.

Per aquest motiu, he decidit fer públic aquest testimoni: perquè crec fermament que la ciutadania té dret a saber quan es produeixen actuacions que poden vulnerar la dignitat, el respecte i els drets bàsics de qualsevol persona.

No demano privilegis, sinó coherència, respecte i transparència. Si hi ha normes, que s’apliquin igual per a tothom. I si existeixen acords amb les institucions, que es compleixin. Espero que aquesta carta serveixi per obrir una reflexió necessària sobre la gestió municipal i l’actuació policial, i sobretot perquè situacions com aquesta no es tornin a repetir.

Atentament,
M. Carme B.C.
Lloret de Mar