LLORET POSA’T GUAPO

Aquesta revista em convida a participar com articulista per parlar d’algun tema en clau local que pugui interessar a un ampli ventall de persones. Vagi per davant el meu agraïment. Poder expressar actualment una idea més enllà d’un tuït o un comentari per facebook i disposar d’un espai per poder debatre sobre lo públic, sovint copat per la política, m’anima a voler posar en paraules temes que tenen a veure amb com evoluciona el nostre poble i els que hi habitem . 

He nascut i m’he criat al carrer de La Vil.la, una vèrtebra important del nucli antic que havia sigut comercialment el més dinàmic del poble, amb molta vida, habitat tot l,any. A dia d’avui, molts veïns del barri hem de conviure amb ocupacions de cases, el soroll, les pintades, incivisme ( local i turístic), el mal l’estat d’alguns carrers i la dubtosa salubritat d’algunes cases. Un procés degudament exposat a les diferents administracions i encara en vies de ser solucionat .  

Conversant per el carrer amb un bon amic, empresari hoteler sensible a l’estat actual del poble, vam recordar la campanya Barcelona posa’t guapaimpulsada l’any 1985 per l’Institut municipal del paisatge urbà, un organisme autònom constituït en un acord per majoria absoluta del plenari de l’Ajuntament de Barcelona. La campanya va tenir 7 fases i va finalitzar l’any 2009 amb xifres importants: la restauració d’un terç del total dels edificis de la ciutat, uns 27.000 edificis, i un cost de 100 milions d’euros. Les línies principals d’actuació van ser, entre d’altres, promoure la participació de la societat civil i el sector privat en la recuperació de cases i paisatge públic, la gestió de l’ordenança municipal sobre l’habitatge i canalitzar i gestionar els ajuts per a la rehabilitació de les cases. 26 anys després, i amb la perspectiva del temps, cal valorar que la feina feta va calar profundament en l’autoestima i la projecció de la ciutat.

Diria que avui dia el nostre poble té algunes similituds amb la Barcelona del 85: un barri antic degradat amb moltes cases pendents de ser rehabilitades, la sensació de brutícia o si més no de deixadesa del mobiliari urbà. En alguns barris que des dels anys 70 (del segle passat) estan dedicats quasi exclusivament a l’activitat turística, hi un excés de locals comercials estacionals que projecten un trist paisatge desolat quan a l’hivern queden tots tancats. Estic parlant dels carrers situats a l’oest de l’avinguda Just Marlès i de la Vall de Venècia, per posar-ne un parell de coneguts. A d’altres barris i urbanitzacions es fa evident que el pas del temps ha afectat també edificacions i espai públic, edificis de interès cultural inclosos.   

Lloret de Mar té una temporada d’estiu tant intensa i desgastadora que a l’hivern no ens queden forces per treballar projectes engrescadors que millorin el poble i a la vegada ens facin guanyar autoestima. Una proposta de les dimensions del Barcelona posa’t guapa– que es podria anomenar Lloret posa’t guapo podria ser un gran al·licient per endreçar cases i negocis. Aquí van uns quants punts extrets del projecte de Barcelona que valdrien també per aquí:

-Adequació de rètols publicitaris a allò que estableixen les ordenances 

-Millora de les condicions higiènic sanitàries i d’aïllament acústic de bars i similars

-Restauració, arranjament i neteja de façanes i parets mitgeres

-Substitució d’aigua de dipòsit per aigua de xarxa directe

-Ordenació i reubicació d’aparells d’aire condicionat

Són 5 dels més de 20 punts que es van treballar en el projecte de la capital Comtal. En clau local afegiria com a tema urgent el soterrament de xarxes de cablejat de telefonia i electricitat. Tots sabem que és complicat perdre el temps amb aquestes grans empreses, però és una necessitat flagrant posar ordre als milers de cables que pengen desordenadament de les façanes i carrers desvirtuant l’espai públic .  

Arriben diners d’Europa que poden ser canalitzats amb objectius molt concrets i necessaris. Un gran objectiu comú, un projecte en el que tothom s’hi senti implicat, serà engrescador per bona part de la ciutadania, crec que molta gent en tenim ganes, el món turístic inclòs. Es desitjable que la nova revisió del POUM posi el focus cap aquesta direcció. Lloret demana que se li netegi la cara.