“Temps de canvi: el treball de fi de grau d’Adrià Mercader que convida a reflexionar sobre la vida del Lloret d’abans
- L’Adrià Mercader, a través del seu treball de fi de grau, exposa la vida lloretenca de fa més de 50 anys, tot mostrant els diferents canvis que ha patit el poble.
“Temps de canvi” és el títol del reportatge d’Adrià Mercader, un lloretenc que mostra com han vist i patit la transformació del poble la gent de la generació dels nostres pares i avis i quina percepció tenen del Lloret d’abans i comparat amb el d’ara.
La idea de la creació del treball va començar perquè tothom segur que ha escoltat per casa “això quan érem petits era diferent” i en el cas de l’Adrià, no ha estat diferent. Així que, arran d’aquesta idea, sempre s’havia interessat en com era la vida d’abans i com l’havien viscuda els seus familiars més propers.
L’objectiu de “Temps de canvi” és mostrar els canvis que ha patit Lloret de Mar i ensenyar a la generació més jove quins són els seus orígens, per a donar més valor a les coses que ara puguin tenir, ja “que abans no tenien res” segons manifesta.
Un viatge cap a la memòria familiar de Lloret
El reportatge “Temps de canvi” recull a dos testimonis per tal d’apropar-nos al Lloret de fa més de 50 anys, per tal de donar a conèixer i ensenyar que, òbviament, no sempre havia sigut com fins ara. Aquests són el seu pare, Toni Mercader i la seva àvia, Isabel Planiol per així, poder comparar dues realitats respecte a l’actual.
La Isabel és la primera generació i la dona d’edat més elevada dins la seva família, la qual ens apropa a l’època de la postguerra quan Lloret era realment un poble petit i la vida quotidiana era molt dura.
En canvi, en Toni ens exposa que, tot i que la vida ja no era tan dura, sí que es mantenia l’essència de poble petit. No obstant això, amb el pas del temps, en Toni ha viscut molt més la massificació turística, que ha provocat que es transformés la manera de relacionar-se i de ser, i va començar a viure en un Lloret més semblant a l’actual.
Durant el reportatge, els dos protagonistes parlen de diferents llocs del municipi i les transformacions que han patit: des de les masies que ara s’han ensorrat o transformat com la Can Guidet (ara com a restaurant), l’etern gran pi de la platja de Fenals o l’avinguda del Rieral quan era molt més que només ciment i asfalt.
Imatges que connecten generacions
Mentre conversen, el nexe d’unió és un àlbum de fotos ple de records que representa l’inevitable pas del temps que ha fet que Lloret passés de ser un poble petit i pobre, a ser quasi una petita ciutat molt massificada. Ambdós recorden amb nostàlgia com era el Lloret de fa uns anys: “quan la gent era de més bon tractar”, explica en Toni; o bé, “quan la gent era més familiar”, exposa la Isabel.
Gràcies a aquest treball, l’Adrià ha estat capaç de reconèixer els seus orígens i ara, observa el poble amb una altra visió. Abans del treball, simplement veia edificis de pisos mentre que ara, hi veu antigues masies o camps de conreu, tal com la seva àvia li ha explicat.
“És una manera de reviure els llocs”, recalca l’Adrià.
Un TFG que es converteix en memòria col·lectiva
L’Adrià va presentar el TFG (Treball Fi de Grau) enguany i va obtenir un merescut notable. La rebuda d’entre la gent del poble ha estat molt grata perquè és l’encarregat de difondre un treball amb valor històric i patrimonial pels diferents mitjans de comunicació locals. De moment, no té pensada fer cap presentació oficial en una sala d’actes, però no ho descarta, ja que el seu objectiu és que arribi al màxim de gent possible.
“Temps de canvi”: memòria, identitat i reflexió col·lectiva
En el reportatge, es pot veure un Lloret de Mar quasi irreconeixible avui dia. Un poble petit i amb gran pobresa, on els vilatans vivien del que els proveïa el mar, la terra i el camp.
Actualment, la massificació del turisme ha fet canviar la manera de viure i de relacionar-se; “han canviat les regles del joc”. L’Adrià recorda que la seva àvia, de jove, parlava i es coneixia amb tothom. Ell, en canvi, “només coneix i es parla amb un parell de veïns del seu carrer”.
“Abans es vivia molt millor” reflexiona amb nostàlgia el seu pare; “ara la gent et trepitja més fàcilment; si ha de fer-ho, no s’ho pensa dues vegades”.
