Salut recomana els opioides contra el dolor crònic només quan fallen altres mesures

• El dolor es considera crònic quan perdura més de tres mesos o persisteix quan la causa original ja s’ha resolt, i afecta a una de cada quatre persones
• El tractament d’elecció és l’exercici físic adaptat i supervisat i mantenir hàbits saludables. Els analgèsics i antiinflamatoris són els medicaments indicats
• Els opioides són una alternativa quan hi ha dolor sever i altres tractaments no han funcionat, però cal utilitzar les dosis més baixes possibles i durant un temps limitat

Salut llança una acció més de la campanya  “Pastilles, només les necessàries” per reduir l’ús inadequat de determinats fàrmacs, especialment, en persones que prenen 10 o més medicaments de manera simultània, i que presenten criteris de fragilitat, per condicions pròpies del malalt ja siguin clíniques o socials, o condicions de l’entorn.

La nova acció de la campanya recorda un cop més la importància de l’estil de vida saludable i la necessitat de fer un ús correcte dels medicaments, en aquest cas en relació amb l’ús dels opioides en el dolor crònic no oncològic.

L’objectiu principal del tractament del dolor és millorar la funcionalitat de la zona afectada i la qualitat de vida. Les opcions no farmacològiques com l’exercici físic adaptat i la reducció del sobrepès són sempre les mesures d’elecció.

El tractament farmacològic es basa en l’ús de fàrmacs amb efecte analgèsic i antiinflamatori. Cal, però, establir objectius realistes i gestionar les expectatives del tractament i la seva eficàcia limitada en el temps, tenint present els beneficis i els possibles riscos. És important desenvolupar estratègies per conviure i adaptar-se a l’evolució del dolor ja que moltes vegades no es pot eliminar totalment. 

Els opioides

Els opioides són una alternativa farmacològica quan hi ha dolor sever que afecta a la funció i a la qualitat de vida i quan altres tractaments han fallat.Tenen efectes adversos importants, com l’augment del risc de caigudes i fractures derivades de les caigudes, poden produir dependència i/o addicció, nàusees, mareig, somnolència, alteracions de la memòria i el llenguatge i toxicitat per interacció amb altres fàrmacs, sobretot en la població major de 65 anys que pren altres medicaments. 

En el cas dels pacients fràgils, sobretot els d’edat més avançada, cal fer una valoració individualitzada ja que el marge de seguretat entre els nivells terapèutics i tòxics dels fàrmacs opioides és menor i, per tant, és una població més vulnerable als seus efectes adversos. Per altra banda, pot haver dificultat a l’hora de valorar el dolorper deteriorament cognitiu, sensorial o trastorn afectiu, comorbiditats i polimedicació associades.

En tot cas, ha de ser sempre el professional sanitari qui ha de valorar la necessitat d’aquests tractaments i també qui ha de decidir modificar i/o suspendre el tractament. Així, es recomana iniciar sempre el tractament amb opioide amb la mínima dosi possible i incrementar-lo lentament valorant sempre el benefici/risc.Si no hi ha eficàcia o el risc supera el benefici, cal retirar l’opioide de forma gradual i també valorar retirar-lo si el tractament s’allarga més de 6 mesos.