Aproximadament el 58% del PIB del nostre país el representen empreses familiars i tard o d’hora cal passar el testimoni a les noves generacions. Les quals acostumen a trobar-se amb negocis que corren risc de quedar obsolets i només els que tinguin capacitat de canvi en un curt espai de temps, son els que sobreviuran.
Els processos de successió s’han de planificar amb un ampli marge de temps, per tal d’assegurar el correcte traspàs i garantir la continuïtat del negoci.
Sovint ens trobem que els fills o hereus no deixen de ser “fills de papa”, els quals no tenen gaire coneixement real del veritable funcionament de la empresa i es dediquen a fer inversions sense cap mena de sentit, planificació i amb el propi patrimoni com a aval bancari. I sabeu que acostuma a passar en un 90% de les ocasions? Doncs que tot el que van aixecar els seus ancestres acaba en mans de bancs o de tercers.
Una de les primeres decisions que cal prendre, és determinar si els futurs hereus estan capacitats per afrontar el relleu amb èxit. En funció de la resposta, s’acostuma a plantejar un equip gestor del negoci, en cas que els hereus no siguin capaços d’assolir el relleu.
El futur empresarial actual es centra en dos models: fusions i adquisicions.
Inversors de tota mena volen créixer adquirint empreses que funcionen o bé que tenen un bon potencial de creixement. Tot amb la finalitat de anar invertint durant 5 o 10 anys, per acabar venent-les un cop hagin assolit els objectius de rendibilitat.
Pel que fa a les empreses turístiques, únicament les que puguin créixer fins el punt de superar la estacionalitat vocacional i les que centrin el seu model de negoci en la especialització i diferenciació, unides a les que tinguin per objectiu la excel·lència en el servei, són les úniques que tenen el futur garantit.
Les empreses petites son les que moren abans, de manera que la única forma de sobreviure passaria per un creixement controlat, rentable i continuat, però per això cal tenir un full de ruta ben definit i un equip i unes bones eines per portar-ho a bon port.
Els principals problemes durant el relleu generacional son: falta de tresoreria, mala organització, dificultat per unificar criteris, tecnologia i instal·lacions obsoletes, dificultat en delegar, la competència més preparada, la negociació amb bancs o bé triar assessors equivocats.
D’altra banda també trobem oportunitats, com ara: formació continuada del personal, reducció de despesa per l’aplicació de noves tecnologies, millora de gestió interna, el know how, relació amb clients o la motivació continua per millorar.
Totes les empeses turístiques tenen una evolució similar: Exploració, implicació, desenvolupament, consolidació i estancament i fallida o bé el rejoveniment. Del correcterelleu generacional depèn que el negoci estigui en una de les dues darreres opcions.
De ben segur que tots ens hem trobat o ens trobarem en mig d’un procés similar; ja sigui com a treballadors o com a propietaris de PYMES.
