Els “Grups de dol i acompanyament a les persones en el seu procés final de vida” arriben a Lloret en un acte de la Costa Brava Hospice amb Ramón Solé

Costa Brava Hospice (CBH) és una associació que proporciona les cures hospice (cura per al final de la vida) a la província de Girona. La filosofia hospice promou les cures i l’atenció d’una persona a totes les àrees (física, emocional, social i espiritual) en els moments en què aquesta pateix una malaltia avançada i s’acosta el moment del seu final.

CBH arriba a Lloret de Mar de la mà de Ramón Solé, que ens proposa conèixer aquesta associació i filosofia d’acompanyament en la presentació que es durà a terme avui dimecres 15 de novembre a les 17h a l’Hotel Marsol (inscripcions 634898481).

En Ramón ens convida a Death Cafè; una trobada on es parla sobre la mort (i la vida) amb un cafè, uns dolços, temps i respecte. Lliure d’ordre del dia, sense experts i gratuït. Parlar de la mort ajuda a viure-hi plenament. Perquè la mort importa i és tant vida com el naixement. Costa Brava Hospice, considera que els familiars o amics són igualment vulnerables i poden necessitar ajuda i atenció. Per això, les cures van dirigides a tota la unitat familiar o relacional més propera. Perquè això es doni, cal que la societat conegui que existeix.

GRUPS DE DOL

Un espai d’ajuda mútua entre persones que estan experimentant un dol a causa de la mort d’un ésser estimat o qualsevol altra pèrdua.

L’origen:

Cicely Saunders (1918-2005, Regne Unit), es considera la fundadora del moviment Hospice i la responsable de l’obertura del primer Hospice a Sydenham, Londres, l’any 1967. “El procés de morir pot ser profundament guaridor per a la persona que se’n va i per als que l’envolten, si es donen les condicions i l’ajuda perquè això passi. Això deixa, moltes vegades, una atmosfera de pau, de saber que s’ha fet el que s’havia de fer, alhora que obre les portes a l’adequada i natural elaboració posterior de la pèrdua”.

Especialment, la dimensió psicoespiritual, tan desconeguda i complexa per a la majoria de les persones, adquireix total rellevància en les darreres etapes de la vida, en què el malalt i els familiars s’enfronten a les qüestions més existencials i essencials de l’ésser humà, a causa de la naturalesa del fet de morir. Atendre o no atendre aquesta esfera pot ser decisiu a l’hora de transformar la vivència de tot el procés, com hem estat constatant en gairebé tots els acompanyaments realitzats al CBH. Els professionals i els cuidadors habitualment no estan familiaritzats amb l’acompanyament espiritual, i és per això que, moltes vegades, s’obvia abordar aquests aspectes, que són fonamentals per a la persona que està per partir.

Del moviment Hospice derivà, a la dècada dels 70, la filosofia de Cures Pal·liatives després de conèixer el treball desenvolupat de la fundadora al St Cristopher’s Hospice de Londres. El nucli del moviment Hospice consistix a canviar la “full de ruta” al punt d’inflexió en què una malaltia que pateix una persona, i que fins aleshores tenia possibilitats de curació, és pronostica com a incurable. Cal deixar de banda la idea que el més important és tractar els símptomes físics, ja que les altres dimensions de l’ésser humà es converteixen en igual de prioritàries, perquè són corresponsables del que Cicely Saunders va anomenar “dolor total”, participant d igual manera en el patiment experimentat per tota la unitat familiar.