Diada de Catalunya | “Quan els llibres cremaven a Lloret i la censura va voler silenciar la nostra cultura”

Durant l’estiu del 1936, amb l’esclat del cop d’Estat franquista, es van viure escenes dures arreu del país: fogueres de llibres, persecucions ideològiques i destrucció cultural. Lloret de Mar no en va quedar exempt. En plena voràgine repressiva, molts veïns van optar per cremar les seves biblioteques personals per por a represàlies. Algunes fonts parlen d’una gran foguera a Lloret. Altres, de llibres llançats a les cuines particulars, reduïts a cendra abans que a delació.

Una croada contra el pensament

La censura franquista no només va ser un instrument institucional. Ja des dels primers dies del cop d’estat, milícies feixistes i autoritats afins van iniciar una croada contra els llibres i les idees que consideraven perilloses: socialistes, llibertàries, federalistes, laiques o simplement crítiques.

Als diaris de l’època, com Arriba España o El Ideal Gallego, s’hi llegien proclames com: “Destrueix i crema els seus llibres, les seves revistes, les seves propagandes”. A Galícia, Andalusia, Navarra, Madrid… i també a Catalunya, les fogueres de llibres es van convertir en rituals de “neteja moral”.

El cas de Lloret i la crema de biblioteques

• Tropes de Franco nouvingudes a Lloret (Fotografia: fons família Martínez recollida a l’Arxiu de Lloret).

Segons recull la historiadora Ana Martínez Rus al seu llibre Libros al fuego y lecturas prohibidas (CSIC, 2021), a Lloret de Mar es va registrar una gran foguera de llibres durant les primeres setmanes de la guerra. Famílies senceres cremaven els seus volums per no ser acusades de simpatitzar amb la República.

Eduardo Haro Tecglen, periodista i escriptor, va relatar com la biblioteca del seu pare va ser llençada sencera al foc de la cuina en una casa lloretenca. Altres lloretencs exiliats, com José Puig Bosch, denunciaven en peticions d’asil que els havien cremat més de cent llibres “per ser republicans federals tota la vida”.

La depuració sistemàtica

Després de les cremes espontànies, va arribar la censura institucional. A través de decrets, es va obligar a lliurar qualsevol llibre “sospitós”. Molts es van destruir. Altres, es van reconvertir en pasta de paper per imprimir catecismes i propaganda falangista.

Es van crear comissions de depuració bibliogràfica a nivell provincial i municipal que separaven els llibres en tres categories: admesos, reservats i prohibits. Les biblioteques públiques amagaven els “infiernos”, seccions secretes on quedaven confinats autors com Baroja, Blasco Ibáñez o Galdós.

Memòria, no oblit

Avui, Lloret de Mar viu temps molt diferents. Però és important no oblidar que, durant els primers mesos de la dictadura, la nostra vila també va formar part d’aquella repressió cultural.

Les fogueres de llibres no només cremaven pàgines: cremaven idees, llengües, memòria i llibertat. I en el cas lloretenc, ens recorden que fins i tot en un poble de la costa, la por i la censura van arribar a entrar a casa.

Publicat amb motiu de la Diada

Publicat avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, aquest article vol contribuir a mantenir viva la memòria d’un poble que ha defensat la seva cultura, la seva llengua i la llibertat d’expressió fins i tot en els moments més foscos. Que recordar no sigui mai un acte de nostàlgia, sinó de resistència.

______Històries paral·leles

Les tropes franquistes van prendre Lloret la tarda del 2 de febrer de 1939 i, tal com podem llegir a la imatge (324.001.027) del Fons de l’Ajuntament de Lloret: «Al siguiente día de la Liberación celebróse una Misa de Campaña».

• Fotografia recollida per l’Arxiu de Lloret de Mar.

En Joan Domènech i Moner, en un article publicat a la revista Celobert al febrer de 2009, ho explica de la següent manera:

«Enmig de quietud, expectació, dubtes, por, esperança, i una barreja de sentiments, a un quart de quatre de la tarda del dia 2 de febrer se senten trets d’artilleria i ràfegues de metralladora. Els exèrcits de Franco avancen sobre Lloret pel sector de Sant Pere del Bosc, la carretera d’Hostalric a Tossa i per la costa. Hi ha enfrontaments d’artilleria entre soldats dels dos costats, els que avancen i els que es retiren. La gent es tanca a les cases. Cap a les cinc de la tarda entren a Lloret els anomenats “nacionals” pertanyents a la divisió Flechas Azules. Alguns soldats més arribats, de l’avantguarda, han pujat a “Sa Penya” i hi col·loquen la bandera espanyola a dalt de la caseta de Can Garriga (ara seria l’hotel Roger de Flor). Les altres tropes entren per la riera, el carrer de Santa Cristina, Sant Romà, plaça de l’Església, i pugen pel carrer de Miquel Ferrer i del Carme, per tornar a anar a la carretera de Tossa. A aquesta darrera població hi arriben cap al tard. Tropes d’infanteria entren per Fanals. A la Casa de la Vila de Lloret hi pugen els partidaris dels guanyadors i hi col·loquen la bandera espanyola. El falangista Santiago Mas Mundet, vinculat a una família lloretenca i recent arribat feia uns dies, pronuncia la primera al·locució des del balcó. Simultàniament, elements de la 5ª columna de F.E.T. i J.O.N.S. prenen possessió dels locals que havien ocupat els governants anteriors. La 3ª Companyia de Carros de Combat italians entra per la carretera de Barcelona i, una part, es dirigeix cap a Santa Coloma de Farners per establir contacte amb la divisió Littorio. Després entren pels carrers de Sant Pere, Sant Baldiri i Passeig Verdaguer les bateries d’artilleria del 10’5 i ambulàncies de la Creu Roja i serveis de retaguarda. La nit es viu intensament. Molts desertors que estaven amagats comencen a fer aparició.»

• Imatges de l’església dies després de l’arribada de les tropes a Lloret (Font: Arxiu de Lloret de Mar).

🟢 Vols més reportatges com aquest? Uneix-te al nostre canal de WhatsApp en català aquí.