La pèrdua de la seva filla Nora a Lloret de Mar, inspira a Laura Prieto a escriure un llibre íntim i valent
La literatura sovint esdevé un refugi en moments de dolor extrem. Així ho ha viscut Laura Prieto, escriptora originària de Lleó i veïna de Lloret de Mar des de fa més de dues dècades, que acaba de publicar una obra colpidora i plena d’humanitat en què comparteix el seu camí de dol arran de la mort de la seva filla Nora, de només cinc anys.
El llibre: “Lo que me contaste cuando te habías ido”, escrit amb una sinceritat despullada, obre al lector les portes a les emocions més profundes d’una mare que, tot i la devastació, troba la manera de parlar d’esperança i de força per continuar vivint. Entre pàgines que respiren veritat i intensitat, Prieto ens convida a reflexionar sobre la fragilitat de l’existència, l’amor incondicional i la resiliència davant l’adversitat.
“Sóc de Lleó i porto ja 22 anys a Lloret de Mar. Vaig venir per primera vegada a passar unes vacances i em van enamorar les seves cales, la seva gent… al final es va convertir en la meva llar”, explica l’autora. Lloret, diu, ha estat l’escenari d’alguns dels moments més feliços de la seva vida familiar i també el lloc on va haver d’afrontar el cop més dur.
“Nora, la meva filla, era una nena alegre, vivaç, amb una sensibilitat molt especial. Era una nena sana. I el que va passar va ser molt inesperat: enmig d’una grip comuna va desenvolupar una sèpsia fulminant per l’streptococ pyogenes. Va ser quelcom ràpid, imprevisible i devastador”.
Laura Prieto
“Lo que me contaste cuando te habías ido”
Convertir aquell dolor indescriptible en paraules ha estat per a Laura Prieto un exercici tant de supervivència com d’amor. “Escriure ha estat un cara a cara amb el meu propi dolor. Em va permetre expressar i posar nom al que no podia dir amb veu viva. Em va ajudar a drenar el que no podia sostenir en silenci. En escriure no només plorava l’absència, portava la Nora al present, permetent-me acariciar el seu record amb paraules”, confessa.
L’autora té molt clar què vol transmetre als lectors. “M’agradaria que s’enduguessin esperança. Que entre aquestes lletres descobreixin aquella llum que els permeti trobar sentit fins i tot enmig del dolor més profund. Que puguin començar a veure la vida i la mort des d’un altre prisma”. Aquesta mirada, que combina el realisme cru amb una aposta per la llum, és la que impregna cada capítol de l’obra.
En el seu camí, Prieto ha comptat amb suports imprescindibles. “El meu principal suport ha estat i és el meu marit, Raúl. Junts hem remar en aquestes aigües fosques de manera incansable”, diu. També agraeix la tasca de la psicòloga especialista en dol Mònica Cunill a Lloret, que la va acompanyar i va ajudar el matrimoni “a posar paraules i llum on només hi havia dolor”.
El llibre “Lo que me contaste cuando te habías ido” ja es troba disponible a les llibreries físiques de Lloret i d’Espanya i també en format digital a Amazon i altres plataformes d’ebooks. De moment, Prieto no té confirmada una presentació a Lloret, però ja en té una prevista el pròxim 17 d’octubre al Balneari Vichy Catalán.
“Lo que me contaste cuando te habías ido“, no és només el testimoni personal d’una mare, sinó també una invitació a la societat a parlar de la mort i del dol sense tabús. Amb la seva veu valenta, Laura Prieto ens recorda que fins i tot en les circumstàncies més fosques és possible trobar un camí cap a la vida, que l’amor traspassa la mort i que la memòria pot convertir-se en un far per als que es queden. El seu llibre és, en definitiva, un acte d’amor a Nora i una finestra d’esperança per a tothom qui el llegeixi.
Per comprar el Llibre fes clic aquí.
