La lloretenca Doctorada en Turisme Anna Soliguer, presenta el seu treball: “Som conscients del tipus de turisme que arriba a Lloret?”

Som conscients del tipus de turisme que arriba a Lloret, i per què no ens acaba d’agradar? Amb aquesta pregunta comença la presentació del seu treball la lloretenca Anna Soliguer, doctorada en turisme, amb una formació acadèmica en Ciències Polítiques, la Societat de la Informació i el Coneixement, el Turisme, i la Geografia Econòmica Evolutiva.

La seva experiència s’estén més enllà de la investigació, abraçant rols com a docent, analista i consultora en impactes turístics, especialitzant-se en les dimensions socials i psicosocials d’aquests efectes sobre les comunitats locals en territoris turistificats.

Tal com la mateixa Anna Soliguer explica a Lloret Gaceta: “Aquesta tasca requereix una immersió constant en una àmplia varietat d’entorns laborals i socials, que enriqueixen la meva perspectiva i contribueixen a una comprensió més holística del fenomen turístic. La meva relació amb Lloret de Mar es fonamenta en la seva condició de destinació turística, la qual actua com un laboratori essencial per a la meva investigació i la producció científica que en deriva”. Si busquem a internet podem trobar alguns dels seus importants treballs i estudis.

La recent publicació del seu treball a la revista Estudios Turísticos de la Secretaria d’Estat de Turisme d’Espanya, és fonamental per a l’avenç del coneixement en aquest àmbit, i representa un reconeixement a la seva tasca investigadora i una oportunitat per difondre la recerca a un públic més ampli.

Lloret Gaceta ha pogut parlar amb l’Anna Soliguer perquè ens expliqués algunes qüestions:

-Què busquen els anomenats “turistes responsables”?

Els turistes responsables, al prioritzar criteris com l’autenticitat local, la seguretat i el respecte pels residents, mostren una preferència per un turisme més selectiu. No només busquen consumir experiències, sinó també enriquir-se culturalment i adherir-se a valors ètics. A través d’un oci enfocat en la cultura i el respecte, aspiren a establir interaccions socials basades en la solidaritat emocional i la justícia social, contribuint al suport de la comunitat local. Aquest enfocament promou relacions altruistes en lloc de les merament egoistes, afavorint una relació win-win ètica en la qual s’immergeixen respectuosament en la vida quotidiana dels residents.

-De qui i de què depèn que el turisme sigui responsable o conscient?

La direcció d’una destinació turística està determinada principalment per la voluntat política i l’enfocament dels productes oferts. Són les decisions polítiques i els interessos dels actors polítics i econòmics, els que defineixen el rumb d’una destinació segons els seus interessos particulars.

-Com qualificaries el turisme actual que arriba a Lloret?

El turisme actual genera nombrosos impactes, els quals es deriven de l’estructura de l’oferta turística que atrau perfils específics de visitants. En aquest context, es requereix una planificació i una gestió turística diferenciada. És essencial un lideratge polític amb la capacitat de visualitzar el territori més enllà d’un simple centre turístic.

Per abordar aquesta qüestió, és crucial identificar i gestionar les situacions que generen més estrès a la comunitat local. Això implica tenir en compte la influència de cada tipus de turista en l’actitud dels residents, amb l’objectiu de dissenyar mercats objectiu de demanda. A més, és fonamental integrar les diverses sensibilitats dels residents respecte als impactes turístics com a indicadors per a la gestió del turisme. Així mateix, és necessari realitzar un seguiment temporal de l’evolució de les respostes emocionals per prevenir l’acumulació d’estrès a llarg termini a la comunitat local.

-Consells generals per promoure un turisme de qualitat

Algunes estratègies impliquen redissenyar l’oferta turística i adaptar la tipologia de turistes. Implementar una regulació estricta i un control eficaç de l’oci nocturn, incloent-hi la possibilitat de reubicar-lo en altres àrees. Abordar de manera decidida els problemes derivats de la inseguretat i el comportament incívic. Revisar a altres nivells polítics, les lleis per garantir la seguretat i el benestar de la comunitat local. Reduir els lloguers dels locals comercials és una mesura fonamental per abordar els problemes de “barricidi” causats per l’estacionalitat induïda. Aquest aspecte és crític per mantenir l’activitat econòmica durant tot l’any i evitar la percepció de manca de responsabilitat i sostenibilitat a Lloret. La interrupció de l’activitat econòmica i el suport polític a la pobresa són inacceptables.

La presència d’una indústria paral·lela al turisme, que es basa en l’enginyeria social per perpetuar la pobresa amb la finalitat de continuar operant econòmicament i políticament, és un dels principals problemes. En molts aspectes, alguns problemes no passen ni pel turisme ni pels turistes, tot i que pugui semblar-ho a primera vista.

A més, és imprescindible evitar el “socialwashing”. L’objectiu polític i econòmic ha de ser que els beneficis del turisme enriqueixin a tothom. Que el turisme sigui font d’orgull local i contribueixi al benestar dels residents. Si aquests no són els objectius, la destinació no pot ser considerada ni responsable ni sostenible.

-Tenim turismefòbia? Què és?

La turismofòbia, com a fenomen psicosocial, representa una actitud de rebuig envers el turisme i els turistes, emergint quan aquesta activitat econòmica es converteix en una font constant de malestar per a determinades comunitats locals.

Aquest sentiment es manifesta a Lloret de Mar, on una part significativa de la població (65,2%) experimenta estrès i irritació a causa dels diversos impactes associats al turisme i especialment, a determinades tipologies de turistes.

Segons les publicacions de l’Organització Mundial del Turisme, la turismofòbia sorgeix com a resultat d’una gestió inadequada de les destinacions turístiques, la qual no és sostenible i respon a interessos relacionats amb les dinàmiques de poder. No obstant això, convé assenyalar que la turismofòbia no es manifesta plenament a Lloret per diverses raons. En primer lloc, la gran dependència econòmica del turisme dificulta una crítica contundent envers aquest sector. En segon lloc, els actors responsables de liderar aquests temes estan immersos en la gestió turística.

Malgrat això, és important destacar que els veritables problemes a Lloret de Mar no deriven del turisme en si mateix, com de qüestions més profundes de caràcter estructural relacionades amb el turisme i els interessos polítics i econòmics…

…em refereixo a la pobresa, l’incivisme, la inseguretat i la precarietat laboral.

Un dels problemes principals té relació amb la permissivitat. En aquest sentit, la manca de consideració per la seguretat i el civisme posa en perill la qualitat del turisme i la convivència entre residents i visitants. Aquesta deficiència es reflecteix en una gestió pública municipal deficient en termes d’ordre i seguretat, així com en una manca d’inversió en infraestructures turístiques adequades per part dels actors privats. Sense un abordatge integral d’aquests problemes, la degradació de la situació continuarà sense control, prioritzant els interessos privats per damunt del benestar de la comunitat local.

D’altra banda, s’ha observat una tendència cap a un Estat cada vegada més opressor, incloent-hi la gestió municipal.

“La manca de consideració pel benestar dels ciutadans en les decisions polítiques contribueix a exacerbar conflictes i tensions socials. Així, la classe política es converteix en part del problema, ja que les seves accions no estan orientades cap a la millora de la qualitat de vida dels residents. És en aquest punt quan les protestes anti turístiques salten als mitjans de comunicació dels mercats emissors”.

Anna Soliguer