Avui rebem a ”Cartas del Director” aquest escrit d’en Joan Carles Amaya, on fa un recorregut de la governança convergent a Lloret de Mar els darrers 19 anys.
Dels Grans Horitzons del 2003 als carrers sense manteniment del 2022
Ja fa cap a dinou anys de govern Convergent a Lloret de Mar, de Junts per Lloret, Junts per Catalunya, PDECat o com es vulguin dir en un futur, ja que no es posen d’acord ni el nom, tot sigui per embolicar la troca.
Durant aquests anys i aquestes ganes de fer, que no de canviar, de l’exalcalde Crespo, es va refermar un model econòmic a Lloret de Mar, el turístic, amb intents reflectits en una planificació urbanística que reservava sol per a edificis emblemàtics i hotels que mai s’han arribat a fer. Hem vist un teatre nou que està complint amb les expectatives, però amb una zona d’aparcament on no entren els cotxes dels possibles usuaris d’aquest teatre, mig parc i jardí a Can Saragossa, donant l’esquena als barris lloretencs, de l’altra banda, la que dona a Mas Baell – Can Carbó que no s’ha fet i encara el dia d’avui no estan ni il·luminats.
Del Lloret Arena com a gran equipament esportiu, vàrem passar a una piscina olímpica que no fa més que perdre diners i que tot i els esforços de la direcció contractada per a la gestió municipal, els números no surten. D’altra banda, no hi ha equipaments esportius suficients on els nens i nenes de Lloret puguin entrenar a la tardor o en Ple hivern sense estar a la intempèrie i així ajudar a fer més fàcil la socialització dels joves, tanmateix, incrementant el nivell esportiu i paral·lelament la visibilitat del nostre poble en l’àmbit gironí, català i estatal.
Els “Grans Horitzons”, com la pel·lícula, han esdevingut alguna cosa més semblant a “Allò que el vent s’endugué” o a un sac foradat, una contínua pèrdua de diners, en decisions polítiques molt desencertades que posteriorment han tombat els jutges i que estan obligant els lloretencs a pagar més de 6 milions d’euros de les nostres butxaques.
En l’època que l’alcalde Codina es van intentar mantenir com es va poder totes aquestes inversions, acabant de transformar moltes altres en actuacions de no tanta grandesa com volia el senyor Crespo, va ser una legislatura de “manteniment”, evitant els atacs d’una oposició populista, que a la següent legislatura va créixer en nombre de regidors.
Després va arribar una cara nova, jove, dinàmica amb ganes de menjar-se el món, guanyant unes primàries a la seu de Convergència, lligant esforços amb la “gent del poble”, i que durant els darrers sis anys està acabant com el rosari de l’aurora. L’alcalde Dulsat, entès turístic, no ha pogut fer els grans canvis promesos en el model de ciutat, per no dir cap, ens trobem amb un govern que ja fa sis anys que l’única actuació favorable que ha desenvolupat va ser l’adjudicació del nou transport urbà, i no va ser glòria d’ell, sinó d’un regidor socialista.
El “manteniment” o més ben dit menysteniment de les vies públiques, és una expressió que remarcaria aquesta darrera legislatura, amb un equip de govern que ha volgut des del primer minut enfocar les seves vergonyes als problemes de l’oposició, i amb una oposició més aviat fluixa, encara que propositiva.
Arriba l’hora de la campanya electoral, i el principal grup d’aquest govern, que encara no saben sota quines sigles es presentaran, en aquest darrer any de legislatura es gastaran més d’un milió i mig d’euros en reformes de carrers, mobiliari urbà i en posar flors.
Dulsat no és totxo, continua fent de la mateixa manera convergent de tota la vida, el primer any de legislatura fa allò que no agrada a la ciutadania, en aquest cas va ser increment d’impostos, el segon any manteniment, en aquest cas ha estat la manca de saber gestionar les arques municipals per donar els serveis que calen, han estat sota mínims o mal gestionats, i el tercer i quart any s’han de fer les coses que agraden, arranjar carrers i posar flors, perquè Lloret estigui molt guapo, que venen eleccions.
“Ben aviat arribarà l’hora de prendre decisions i posar cadascú al seu lloc” no crec que sigui la sentència idònia per a Lloret de Mar, el que cal és repensar molt i molt Lloret de Mar, repensar la mobilitat, repensar els serveis, repensar l’educació de les nostres filles i fills, de repensar el camí que han de fer per llaurar-se un futur, és hora de repensar el model econòmic de Lloret de Mar, és hora de repensar el model sanitari, hora de millorar els barris i les urbanitzacions i és hora d’influir com a administració publica a la millora de la renda per càpita dels lloretencs, donant oportunitats de feina i millorant les que ja existeixen.
Ens queda un any, i el pressupost d’enguany ha passat de ser 81,6 milions a 98,5 milions amb les darreres modificacions de crèdit, recuperant les inversions no executades de molts anys anteriors. Aviat, amb les subvencions que rebrem d’Europa passarem dels 100 milions d’euros, que en un Lloret ben gestionat donaria per fer molt social i econòmicament, però aquest govern reincidirà en el mateix de sempre.
Ens queda un any de veure aixecar carrers, i no s’aprofitarà per millorar les instal·lacions de serveis (canonades d’aigua, gas, soterrament d’electricitat,…) simplement es refaran panots i voreres, es canviarà mobiliari urbà, ja que amb la gran deixadesa dels darrers anys s’ha anat deteriorant, i… creieu que amb això s’acabarà tot?
El manteniment és una qüestió que no acaba mai, cal un manteniment continu i sobretot planificat.
No hi ha idees, més que les de repetir com a lloros les que donen propositivament altres formacions de l’oposició, i no hi ha valentia de cercar, fent referència a en Xavier Crespo “altres horitzons”. Mentre, “más de lo mismo”.
Joan Carles Amaya | Maig 2022 | Lloret de Mar
