Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), es continua amb la tendència d’altres anys, les xifres de natalitat de les comarques gironines, igual que les de Catalunya, continuen descendint i les dades provisionals mostren que a la província de Girona van néixer 5.962 nadons, un 4,8% menys que l’any anterior. A nivell català hi va haver 57.704 nascuts, un valor que representa una disminució de l’1,3% en relació al 2020. L’Idescat atribueix aquesta disminució a la covid-19, però asseguren que les dades s’inscriuen en la tendència de descens de la natalitat de les darreres dues dècades.
A Catalunya la taxa bruta de natalitat l’any 2021 va ser de 7,4 nascuts per cada 1.000 habitants. És una xifra molt semblant a la del 2020, però és 6 dècimes més baixa que en el 2019 i un punt més baix que la del 2018. A nivell gironí també hi ha hagut un descens de la taxa de naixements d’un 0,38% entre el 2020 i el 2021. Tot i això, les comarques gironines, amb una taxa del 7,9%, tenen la natalitat més elevada del 2021 a Catalunya. A dins d’això, la comarca del Gironès va registrar la xifra més alta de natalitat amb un 9,2%.
Per un altre costat, l’edat de les mares en néixer els fills va seguir la tendència dels últims anys, es va endarrerir. L’any 2021 es va situar en els 32,7 anys mentre que en el 2020 es situava en els 32,43 anys. L’edat mitjana al naixement del primer fill en el 2021 va ser de 31,7 anys, s’ha endarrerit en mig any l’edat del naixement del primer fill en relació al 2019. Amb aquestes xifres es pot veure que a Catalunya les dones tarden més a tenir el primer fill en comparació amb la UE on l’edat mitjana és de 29,5 anys. Aquesta no és l’única diferència, ja que a la UE la taxa de fecunditat de les dones joves (36%) és més elevat que el de Catalunya (21%). Una altra diferència és la fecunditat de les dones d’entre 25 i 29 anys on la mitjana de la UE se situa per sobre amb un 84% i el de Catalunya amb 48%. A causa d’aquesta tendència, a partir dels 35 anys la fecunditat de les dones catalanes se situa lleugerament per sobre que el de la mitjana de les dones de l’UE.
En relació a això, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) —la mitjana de naixements per dona— se situa en 1,20 fills per dona, una xifra més baixa que els anys anteriors (1,21 fills l’any 2020 i 1,27 l’any 2019).
Fills de mares estrangeres: Del total de naixements del 2021, 39.428 dels nascuts són fills de mares espanyoles, un 0,4% més que l’any anterior, i 18.276 són de mares de nacionalitat estrangera, un 31,7% menys que el 2020. Aquests últims representen el 31,7% dels nascuts vius.
El taxa de natalitat de les estrangeres és d’1,37, per tant, és més elevat que el de les dones espanyoles. A més, les dones estrangeres que van tenir fills en el 2021 són, de mitjana, uns dos anys més joves, l’edat se situa en 31 anys. Entre els recent nascuts de mare estrangera, la major freqüència correspon a fills de mares marroquines (5.021), seguits pels fills de mares pakistaneses (1.123) i romaneses (979).
El 37,4% dels nascuts a les comarques gironines són fills de mares estrangeres. Aquest percentatge és superior al de la mitjana catalana. Pel que fa als municipis de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que té un percentatge superior de fills de mare estrangera, concretament, un 65,6%. Cal destacar que Lloret de Mar (57,1%) i Palafrugell (50,5%) segueixen a Salt amb més del 50%. Figueres (49,6%) i Olot (48%) també tenen un percentatge important.