Tots Sants és la festa de tardor més destacada, és el moment de menjar castanyes i fer panellets. També és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts d’una manera especial i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. Tots Sants és l’1 de novembre, festa de les castanyes, moniatos i panellets. L’endemà, el 2 de novembre, és el dia dels difunts, i és quan es visiten els cementiris i es duent a terme les tradicionals representacions teatrals.
El primer de novembre és un dia molt assenyalat. Moltes famílies de Lloret visiten el cementiri al voltant de Tots Sants. A banda de fer l’ofrena floral als amics i familiars difunts, us proposem descobrir les meravelles del nostre cementiri, ple d’obres d’art dignes de visitar.
EL PANTEÓ COSTA I MACIÀ, DE PUIG I CADAFALCH:
El cementiri de Lloret de Mar constitueix un conjunt de monuments funeraris espectacular. Em centraré avui en el panteó Costa i Macià, en el que van intervenir importants personalitats artístiques del moment de la seva construcció (1902): l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’escultor Eusebi Arnau i Mascort, el serraller Manuel Ballarín, i l’autor dels mosaics, Lluís Bru i Salelles. Amb la col·laboració dels germans Juyol en la part de les escultures.
Si ens apropem fins a les seves reixes, podem admirar el seu interior, en el que em vull centrar, segons les imatges que acompanyo. Puig i Cadafalch va emprar sovint elements de reminiscència medievalista.
En aquest panteó coincideixen un munt de simbolismes relacionats amb la mort: la victòria sobre la mort, el sacrifici, la salvació, i un llarg etcètera.
La clau de volta, elaborada per Eusebi Arnau, ens vol mostrar la igualtat de tots els éssers humans davant de la mort: quatre calaveres amb indumentària medieval que simbolitzen el rei, el papa, la dama i el cavaller; figures protagonistes de diferents danses macabres de la mort.
La iconografia dels mosaics, és espectacular, tant pel seu cromatisme com per la execució, i els simbolismes que conté. A cada una de les quatre cares, dins d’una forma tetralobulada en la que s’inscriu un quadrat, hi ha un escut amb el símbol de la victòria o triomf sobre la mort.
A la part inferior, uns filacteris reprodueixen textos que formen part del Requiem, amb referències al dia del Judici Final, textos relacionats amb cadascun dels símbols dels escuts: l’arbre de la vida, l’eucaristia, la justícia, el triomf (corona de llorer). El de l’espasa del revés simbolitza una espasa de foc, símbol de separació entre vida i mort, entre la terra i el paradís.
Lluís Bru i Salelles, autor dels mosaics, va ser un reconegut mosaïcista i escenògraf modernista, amb importants obres, entre altres llocs, al Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau o l’Institut Pere Mata, sempre en col·laboració amb els arquitectes Puig i Cadafalch, i Domènech i Montaner.
Les reixes, un element important, de Manuel Ballarín; les deixo per a una altre ocasió. Esperant i desitjant que el nostre Ajuntament, que des de l’àrea de Patrimoni demostra un bon interès pel conjunt monumental del cementiri (i és l’actual propietari del panteó); aconsegueixi consignar una dotació als pressupostos, per al digne manteniment d’un element tan important dins del conjunt. Les reixes mostren un estat d’oxidació que cal aturar, si no les volem perdre.
Salvador Palaudelmàs i Casals
(Bibliografia: Rosa Alcoy, “El cementiri de Lloret de Mar” 1990. Col·lecció “Es frares”)
