Els centres de salut mental i l’atenció primària reforcen la col·laboració per detectar la depressió de forma precoç
- Salut reforça aquest 2022 els programes de detecció de la malaltia, que ja es van potenciar l’any passat arran de la pandèmia
- Una de cada quatre persones ateses als Centres de Salut Mental d’Adults a Catalunya és per depressió
- El trastorn depressiu és la primera causa d’incapacitat al món
El Departament de Salut continuarà reforçant aquest any els programes de col·laboració dels centres de salut mental amb l’atenció primària per ajudar a detectar de manera precoç els casos de trastorn depressiu i d’ansietat. Els programes ja es van potenciar l’any passat arran de la pandèmia i han permès els metges i metgesses de primària detectar de manera anticipada els trastorns d’ansietat, tot diferenciant, d’una banda, el malestar emocional i les situacions de crisi vitals, i, de l’altra, el trastorn depressiu caracteritzat.
Per fer-ho possible, s’ha millorat la formació dels professionals de primària, mitjançant càpsules formatives per poder identificar precoçment el trastorn i per facilitar instruments de suport en el tractament de casos lleus des de l’atenció primària. S’han organitzat espais de consultoria, presencials i telemàtics, i s’ha ampliat la disponibilitat per resoldre consultes telefòniques.
A més a més, s’ha augmentat la presència dels referents de salut mental a l’atenció primària, com psiquiatres, psicòlegs i infermeres, i també la realització de visites conjuntes entres professionals d’atenció primària i de salut mental. També s’han activat a l’atenció primària grups psicoeducatius, conduïts per infermeria especialitzada, per ajudar la persona atesa a identificar el seu malestar i fer front de manera més adaptativa a les circumstàncies adverses.
Els possibles desencadenants de la depressió són molt diversos. Solen ser resultat d’interaccions entre factors socials, psicològics i biològics, tot i, que de vegades, apareix sense causa aparent. També pot variar la seva simptomatologia segons l’edat de la persona que la pateix. Els episodis depressius poden classificar-se en lleus, moderats o greus, en funció del nombre, tipologia i intensitat dels símptomes, així com de les repercussions.
Un de cada 4 casos dels centres de salut mental són depressions
L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la salut mental és un dels indicadors de salut més rellevants. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2020, el 13,7% de les dones de més de 15 anys pateixen una depressió de gravetat, davant del 9,6% de l’any 2019. I, a més, un 10,6% dels infants de 4 a 14 anys tenen probabilitat de patir un problema de salut mental, xifra que l’any 2019 era del 7,5%). En aquesta franja d’edat, el percentatge s’eleva fins al 13,5% en infants de classe social més desafavorides, mentre que disminueix fins a un 6% entre els infants de classe social més afavorida.
L’any 2020, una de cada quatre persones ateses als Centres de Salut Mental d’Adults a Catalunya va ser per depressió, dades que concorden amb els estàndards internacionals. En total, es van atendre 45.148 persones amb aquest diagnòstic. D’aquestes, 32.009 (el 70,9%), eren dones. Pel que fa a les primeres visites, el nombre de persones a qui es va diagnosticar depressió per primera vegada va ser de 8.395, un 18,6% del total de casos nous atesos durant el 2020.
Pel que fa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), l’any 2020 van atendre un total de 68.370 visites. D’aquestes, el 4,1% (2.769) van ser persones amb diagnòstic de depressió. En el cas de les noies, el diagnòstic de depressió representa el 7,3% dels casos atesos, mentre que el 2,2% dels nois són atesos per depressió.
Una malaltia que pot afectar qualsevol persona
Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita Contra la Depressió aquest 13 de gener, els comptes de les xarxes socials del Departament de Salut incidiran en el missatge que es tracta d’una malaltia que pot afectar qualsevol persona. De fet, es calcula que una de cada cinc dones i un de cada deu homes patiran depressió al llarg de la vida. Els comptes de Salut també donaran a conèixer la Ruta Assistencial Trastorns Depressius del Departament, que estableix com s’organitzen els i les professionals a l’hora de millorar l’atenció de les persones amb trastorn depressiu.
La depressió és una malaltia d’elevada prevalença que provoca alta discapacitat i gran estigma social, fins i tot en els països desenvolupats. Actualment la depressió és la primera causa d’incapacitat al món. Durant un episodi depressiu, la persona afectada experimenta dificultats considerables en el seu funcionament personal, familiar, social, educatiu, ocupacional i en altres àmbits importants.
L’atenció a la salut mental, prioritat per al Departament de Salut
El Departament de Salut s’ha marcat com a objectiu prioritari aquesta legislatura potenciar estratègies que permetin un abordatge preventiu de la salut mental, més accessible i proactiu, enfocat a la comunitat i orientat a la recuperació de les persones que pateixen aquestes malalties.
Algunes de les accions implementades posen el focus en la salut mental d’adolescents i joves. En aquest sentit, el Departament ha iniciat l’atenció domiciliaria amb equips d’atenció intensiva en salut mental per a casos amb més complexitat. Aquesta actuació va dirigida a adolescents i joves amb trastorns de salut mental i addicions amb conducta disruptiva i impacte social.
Salut, d’altra banda, ha desplegat el Programa de benestar emocional i salut comunitària, en què es treballa conjuntament amb els Equips d’Atenció Primària i amb referents emocionals que intervindran a nivell comunitari i se centraran en la prevenció, la detecció precoç de risc psicosocial, acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania.
Pel que fa a actuacions futures es reforçarà l’atenció a problemes lleus de salut mental i addiccions atesos a l’atenció primària amb equips integrats per psiquiatres, psicòlegs clínics i infermeres. Aquestes línies d’actuació permetran incrementar l’atenció psicològica i psicoeducativa i reduir la prescripció de psicofàrmacs.
