El sinistre mortal al camí de les Alegries evidencia un traçat obsolet senyals de 30 km/h ocultes per la bardissa i ús “industrial” en una via rural

Noves dades recollides després de l’accident mortal del passat divendres 10 d’octubre —on un motorista va perdre la vida en un xoc frontal amb un camió de recollida de residus al tram que uneix les Alegries amb les instal·lacions del GBI— apunten a un problema estructural del traçat: la limitació ja era de 30 km/h, però les senyals estaven parcialment ocultes per la vegetació del voral. Usuaris habituals assenyalen que a la vía es percep diàriament una intensa circulació de vehicles pesants (camions i escombradores) en ambdós sentits per un camí molt estret.

Segons fonts consultades, l’origen del conflicte és un desencaix urbanístic: l’abocador/centre de residus es va planificar sota un pla antic i no actualitzat; la via continua classificada de caràcter rural/agrícola, però se’n fa un ús clarament industrial (pas de pesants diari). Avui, per normativa, un accés d’aquest perfil hauria de ser un camí urbanitzat —amb voreres, enllumenat i condicions que garanteixin la seguretat—, requisits que aquí no es compleixen. El resultat és un coll d’ampolla de 5 metres d’amplada, amb poca visibilitat i marges envaïts, que posa en risc camioners, motoristes, ciclistes i vianants.

Pel que fa a la dinàmica del sinistre, les primeres constatacions situen el camió dins la seva traçada; la trajectòria exacta de la motocicleta resta per aclarir a l’atestat. No hi ha culpables determinats a hores d’ara; la investigació segueix oberta i serà el jutjat qui n’estableixi les responsabilitats. La víctima, veí de Blanes, i el conductor del camió treballaven a la mateixa empresa.

Diverses veus demanen mesures immediates i visibles: desbrossar de manera urgent perquè la senyalització de 30 km/h sigui clarament visible, netejar marges i cantonades amb mala visibilitat i reforçar els avisos de pas estret. En paral·lel, reclamen afrontar el fons del problema: si el tram ha de continuar suportant trànsit pesant, cal actualitzar la classificació i el disseny del camí a estàndards segurs; si no, replantejar rutes i fluxos per reduir el risc.

L’opinió de redacció, per Àlex Medina

I ara permeteu-me fer-me una reflexió personal sobre la situació actual:

Quan es perd una vida de forma tan sobtada i tan sense sentit, el sistema —policia i jutjats— intenta compensar mínimament les víctimes. Però si, com apunten les dades preliminars, no hi ha un culpable directe i sí circumstàncies compartides que van fer coincidir dos conductors en el mateix punt d’una via massa estreta, el debat va més enllà del cas:

Quina seria la probabilitat d’aquest accident si el tram entre la C-63 i el centre de residus estigués urbanitzat i ben senyalitzat? Si els marges estiguessin nets i la visibilitat garantida?

Potser hi ha moltes preguntes i pocs retrets útils. És un d’aquells contextos en què ningú “en té la culpa” del tot i, alhora, tots hi tenim part de responsabilitat si permetem que una via crítica segueixi igual. Aquest mitjà trasllada el condol a la família del finat i continuarà informant sobre la investigació i les accions correctores que s’acordin.