El 28 de febrer del 2011, es publicava al Butlletí Oficial de la Província de Girona, l’anunci relatiu sobre l’acord de la Junta de Govern Local d’aprovació del Pla Especial del Nucli Antic (PENA) en la seva primera versió. Es tracta d’un document urbanístic específic en relació al nucli antic de Lloret de Mar (Clau 2.1 ). Redactat per iniciativa municipal (Els plans especials poden ser d’iniciativa de l’administració o dels particulars), es va encarregar a l’estudi Salló Arquitectes amb despatx a Girona i Barcelona.
Per entendre que és un Pla especial, de forma general i entenedora podem dir que és un document que serveix per desenvolupar les previsions del planejament general de forma que s’adaptin al que preveu aquest pla general. Perquè s’entengui una mica més, sense poder contradir-lo. Per tant, queda clar que és un document urbanístic amb una importància significativa.
El document urbanístic mencionat ha de ser fruit d’una anàlisi important, provinent d’una primera reflexió efectuada al aprovar el POUM, atès que es regularan i matisaran certs aspectes que el POUM no hi entra en detall. Tanmateix, la seva regulació diferenciarà vàries zones de la clau 2.1 per establir-hi una regulació específica.
El document en la seva introducció manifestava una declaració d’intencions molt important segons el meu parer, doncs manifestava ser una oportunitat per realitzar un anàlisis morfològic del centre amb l’idea d’aprofundir amb el caràcter i imatge de la vila. Textualment s’utilitzava la següent frase: “Com a principal preocupació i possible solució és la d’haver perdut molts dels seus habitants que poc a poca han anat marxant del centre degut al enrenou del turisme massificat.” Sabem quina imatge ha de tenir la vila de Lloret, quant ja fa anys que hem perdut l’essència marinera i indiana que ens pertocaria?. Hem pensat o repensat quin model, ja de ciutat volem?
Un Pla especial difícilment podrà minimitzar l’enrenou que comporta el model turístic de Lloret, però si que pot fer la vida una mica més confortable a nivell urbanístic pels seus ciutadans i pot incidir en el model de nucli antic més adient.
El seu text es centrava en regular sobretot acabats de façanes, composicions de balcons i baranes, obertures en planta baixa, cobertes i poca cosa més. També es feia referència a legislació derogada, i per tant no aplicable en el moment d ela seva aprovació.
Un punt que va ser molt interessant en la seva regulació és el de la conservació dels edificis, on s’especificava que els propietaris tenien la obligació (ja imposada per llei), de conservar els edificis en bon estat de seguretat, salubritat i ornament públic. En cas que no sigui així l’Ajuntament dictaria les oportunes ordres d’execució, i en cas d’incompliment de les ordres d’execució, l’execució subsidiària (amb càrrec al particular).
És fàcil de veure, voltant pel nucli antic, que en relació a aquesta disposició no s’ha avançat gaire. L’associació de veïns del nucli antic, en el seu moment, va realitzar les al·legacions pertinents al Pla especial, adjuntant fins i tot, un ampli reportatge fotogràfic identificant les cases en mal estat. Poc hem avançat en aquest sentit, tots els canvis des del 2011 fins al 2022, han estat degut a la iniciativa privada per reconstruir les seves propietats, no per una activitat administrativa de policia per embellir el nucli antic de Lloret. En aquest link trobareu les al·legacions efectuades:
No em vull estendre més en reflexions i anàlisis sobre aquest document, que serien ,massa extenses, i més pròpies d’un nou article d’aquesta columna. Bon any nou lectors, però en resum, i una altre vegada, Lloret posa’t guapo!.
