El darrer àpat a Can Bolet de Lloret de Mar, la història d’un negoci que diu… Adéu?

Aquest passat diumenge, 27 de novembre el Restaurant Can Bolet de Lloret de Mar, va servir el seu darrer plat i va tancar la persiana definitivament.

No ha estat una decisió fàcil de prendre, després de la jubilació dels seus pares, la Vanessa i el seu home l’Ismael han passat moltes nits en blanc pensant en tot plegat, és molt complicat deixar un negoci familiar de tres generacions i més quan es troba en un bon moment, però finalment han decidit deixar l’hostaleria i dedicar-se més a la família.

Aquest diumenge ha estat una jornada intensa, plena d’emocions, llàgrimes, records i fotografies de la família amb la fidel clientela que no s’ha volgut perdre l’ocasió de fer el comiat del seu restaurant preferit.

L’emblemàtic restaurant Can Bolet, ha estat sempre un lloc de referència d’ençà que va obrir les portes l’any 1961. L’aventura gastronòmica la van iniciar els avis dels actuals gerents.

Hem parlat amb la Vanessa Agustí, i l’Ismael Garcia, en aquesta darrera jornada de feina a Can Bolet:

Vanessa Agustí.

Quan es va fundar Can Bolet?
-L’any 1961 els avis van començar a servir plats als treballadors que a l’època estaven construint el Lloret turístic. L’antiga ubicació de Can Bolet, a uns metres de distància d’on es troba actualment era també la casa de la família, i, a més, inicialment els clients es podien allotjar. L’àvia Catuka va ser la primera cuinera del restaurant.

Qui va ser el primer gerent, propietari, fundador?
– Joan Agustí Macià i Catalina (Catuka), els meus avis.

D’on ve l’afició familiar per la gastronomia?
-Abans les dones passaven moltes hores a la cuina fent plats lentament amb salsetes i xup-xup, les receptes tradicionals de la cuina del poble i de la Costa Brava s’elaboraven amb molta estima i saviesa. L’àvia mai va estudiar cuina, era autodidacta.

Ens podeu explicar una mica la història familiar i com heu anat passant les tres generacions per la direcció de l’establiment?
-El besavi era pescador, de fet la família era tradicionalment pescadora i sabien cuinar molt bé tot el que arribava de les barques.

L’avi va seguir la tradició, sent també pescador, de fet, ell era qui subministrava la matèria primera a Can Bolet perquè l’àvia Catuka la cuinés. Els fills del matrimoni van continuar portant el restaurant i el van ampliar en comprar l’edifici del costat. El tiet portava la part de cuina, compres i paperassa, i el meu pare (Carles) al capdavant del servei de sala del restaurant, i la meva mare (Teresa) ha col·laborat en altres tasques. Som tres germanes, i l’única que està a jornada completa a Can Bolet soc jo, portant fins ara la gestió, ja que tenia experiència en el món de l’hostaleria, i vaig decidir ajudar als meus pares. El meu marit, l’Ismael Garcia també forma part d’aquest equip de treball i direcció de Can Bolet.

Ismael Garcia:

D’on ve el nom de Can Bolet?
-El nom de la família ve de l’avi Bolet (besavi de la Vanessa) que era un pescador de Lloret que va agafar fama al poble per la seva habilitat per caçar bolets. Diu la llegenda que quan sortia cap al bosc tornava amb els cistells de pescar les sardines plens de bolets. D’aquí ve el nom de la família i el nom del restaurant.

Qui portava la cuina en la primera etapa?
-L’àvia Catuka, amb receptes molt tradicionals i amb sabors i textures molt apreciades pels clients.

Quins són els plats que van fer popular a Can Bolet?
– Sens dubte els calamars a la romana, són únics, deliciosos, sempre han agradat molt i mai s’han deixat d’elaborar. I el plat “estrella” és la paella de Can Bolet.

Quin és el “secret” de l’èxit del vostre restaurant?
-La cuina elaborada amb paciència, dedicant-li moltes hores, feta lentament, amb amor, i respectant les receptes antigues. I un servei molt proper i familiar que intentava fer sentir als clients com a casa.

Ha canviat molt la cuina des dels orígens?
-No gaire, potser sí que s’ha reduït la intensitat dels sabors, és a dir, no són tan forts, s’han reduït en intensitat, és una cuina de sabors més suaus.

Un plat que ja no estigui a la carta i que va fer popular l’àvia Catuka? 

-Els popets al conyac.

La matèria primera d’on la feu portar?, i d’on venia fa tres generacions?
-Abans tot era de les barques i del que pescava el besavi, ara tenim diferents distribuïdors locals amb matèria primera de la costa, peixos Ros, peixos Sonia i peixos Puignau de Girona. 

Quins són els plats antics?
-Abans el que més es demanava era la paella, els popets al conyac, els calamars a la romana i també hi havia els escamarlans gratinats amb allioli. Ara encara fem algun d’aquests plats, però fem altres coses i la innovació ha estat la creació de les paelles dividides i la manera de servir-les.

La manera de servir-les?
-Es tracta de la paella 360º, amb un sistema que hem patentat.

Explica’ns en què consisteix:
-Vaig participar en la Hackathon (trobada d’innovadors, creadors amb empresaris), on es va presentar un plat giratori per servir paella, i se’m va ocórrer que seria útil per servir paelles mixtes, des d’una paella que té divisions per cuinar diverses versions.

Els gustos de la gent són diferents segons d’on venen?, demana el mateix un lloretenc que un alemany, o un francès, per exemple?
-La veritat és que a tots els hi agrada la paella, la cuina local, que és el que venen a buscar tant els clients locals com els estrangers. Sobretot els holandesos se sorprenen pels preus del peix i marisc, ja que al seu país és elevadíssim. El francès vol paella.

Ens voleu dir que ha portat a Can Bolet a la baixada de persiana?
-La falta de temps per gaudir de la família ens ha portat a prendre aquesta decisió que ens ha costat moltes nits sense dormir per rumiar i madurar el que realment volíem.

A molts se li omple el cor de tristor en saber del tancament de Can Bolet… és un adeu definitiu o sorgirà un nou repte gastronòmic per part de la família? Ens confirmen que l’hostaleria, segur que no… Potser amb alguna cosa que sigui propera al món gastronòmic? Encara no hi ha res en ferm. Estarem atents a tot el que proposin la Vanessa i l’Ismael.