Dani Escayola, el lloretenc amb la mirada que revela l’ànima dels oceans, rep reconeixement internacional al MontPhoto Fest ‘25

Lourdes Prat set. 29, 2025 13:17Última actualització set. 29, 2025 13:17

0 1.185 3 minuts de lectura

Del 3 al 5 d’octubre Lloret de Mar acollirà el MontPhoto FEST 2025, un cap de setmana dedicat a la fotografia de natura i al compromís ambiental. A la gala central del dia 4 s’entregaran els premis del concurs i, com a novetat, la pianista Yoko Suzuki hi estrenarà el seu nou disc inspirat en les categories del certamen. Entre els protagonistes d’enguany hi trobem el lloretenc Dani Escayola, biòleg i fotògraf submarí, que rebrà una menció especial.

– Dani, com es nodreix la teva fotografia del coneixement científic, i a l’inrevés?

La biologia m’ha ensenyat a mirar el mar amb respecte. Conèixer el comportament de les espècies em permet anticipar moviments i minimitzar la meva presència dins del seu hàbitat. Això no només em dona avantatges tècnics, sinó també ètics. La fotografia, en canvi, em permet viure de primera mà allò que estudiava a la universitat: veure interaccions entre espècies, constatar els efectes del canvi climàtic o de la pressió humana. Intento que les meves imatges siguin belles, però també narratives. Saber quines espècies són bioindicadores o estan amenaçades m’ajuda a transmetre històries amb sentit: emocionar, educar i inspirar a protegir els oceans.

– Quin criteri segueixes per escollir els teus subjectes o escenaris?

Busco allò que em genera una emoció profunda. Tinc una connexió especial amb els grans animals marins. Les balenes geperudes, per exemple, van estar a punt d’extingir-se per la caça, però avui dia algunes s’apropen amb curiositat. Quan un gegant així decideix acostar-se sense por, és un moment que et commou fins a l’ànima, i això és el que intento transmetre.

Ara bé, també crec fonamental mostrar la cara dura del mar: coralls blanquejats, plàstics o hàbitats degradats. Molta gent no veurà mai aquestes realitats, i tinc la responsabilitat de fer-les visibles. Alhora, busco capturar la bellesa que encara resisteix. L’equilibri entre denúncia i esperança és clau.

– Què significa per a tu la menció especial al MontPhoto FEST 2025?

Recordo la primera vegada que hi vaig participar: tenia 18 anys i només una càmera compacta. Amb el temps vaig entendre el nivell altíssim del concurs i em vaig prendre la fotografia més seriosament. Rebre ara aquest reconeixement és molt especial, sobretot sent de Lloret. Espero que serveixi per donar visibilitat a la fotografia submarina com a eina de conservació i per trencar amb la idea que el mar és només un espai desconegut o perillós.

– Quins han estat els reptes més grans que has viscut al mar?

Un dels més intensos va ser a Austràlia, intentant localitzar taurons balena sense vaixell, només amb un caiac. Remant mar endins i amb ulleres polaritzades vam aconseguir distingir-ne quatre el primer dia. Això ens va animar a tornar cada jornada, passant fins a sis hores dins l’aigua. Al final en vam arribar a veure més de vint. Quan en trobàvem un, em lligava el caiac amb un leash de surf i nedava respectant sempre la distància legal. El caiac és una eina meravellosa: silenciosa, sense motors ni hèlixs, i molt menys invasiva.

-Sabem que enguany no podràs assistir a la gala MontPhoto. On seràs durant aquells dies?

Seré a Banda Neira (Indonèsia) amb els meus pares, documentant la concentració de taurons martell i esperant, amb molta il·lusió, veure alguna balena blava.

– Quins projectes tens a curt termini?

Després viatjare a la Polinèsia Francesa, a Moorea, per fotografiar les balenes geperudes durant la temporada de reproducció. Després tornaré a Ningaloo Reef (Austràlia), on potser podré treballar amb una empresa d’avistament de taurons balena. Quan torni a Espanya, m’agradaria organitzar exposicions i xerrades.