NotíciesSalut

La investigació constant de la científica lloretenca Cristina Agustí contra les infeccions de transmissió sexual

La salut sexual i reproductiva (SSIR) centra la pròxima edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio (ara 3CAT), que se celebrarà el proper diumenge 17 de desembre.  Serà la primera vegada que La Marató es dedica a aquesta temàtica, que, segons els professionals de la salut, engloba el conjunt de patologies que afecten més la població, en tots els aspectes de la vida i al llarg de tota la vida. Avui hem volgut parlar amb una d’aquestes professionals que lluita contra aquesta temàtica de la Marató i porta més de mitja vida amb la investigació sobre la Salut Sexual, ella és la científica Cristina Agustí Benito.

Té 46 anys, va néixer a Lloret de Mar, i als 18 anys va marxar a estudiar a Barcelona, des de llavors resideix a la capital catalana, i fa 14 anys que s’ha establert, per motius laborals, a Badalona, tot i que visita sovint el poble que la va veure créixer i on té la família i amics de tota la vida. La Cristina és epidemiòloga al Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la sida i les infeccions de transmissió sexual de Catalunya (CEEISCAT), que està localitzat a l’Hospital Germans Trias i Pujol (també conegut com a Can Ruti) de Badalona.

Cristina Agustí treballa fent recerca sobre estratègies innovadores per a promoure el diagnòstic precoç del VIH (virus de la sida) i de les infeccions de transmissió sexual (ITS) principalment en dos àmbits diferents: l’atenció primària, que és la porta d’entrada de la societat al sistema sanitari, i, entre el col·lectiu bisexual i altres homes que tenen sexe amb homes, i dones trans, que són el grup de població més afectat pel VIH i les ITS a Catalunya.

Coneixem a la important científica, i la persona que hi ha darrere d’aquesta professió; avui a Lloret Gaceta, la Dra. Cristina Agustí Benito.

Cristina: Per què vas decidir dedicar-te a aquesta feina?

Influenciada pel meu avi, el Dr. Benito, sempre em vaig voler dedicar a la ciència. Vaig estudiar biologia a la Universitat de Barcelona i després vaig fer la tesi doctoral sobre biologia cel·lular i molecular del càncer de còlon a la Universitat Pompeu Fabra. Però, tot i que la recerca bàsica m’agradava molt, trobava que era un tipus de ciència que no tenia en compte tots els determinants socials i estructurals que condicionen la salut de les persones, i per aquesta raó em vaig decantar per l’epidemiologia i la salut pública.

En quins descobriments, avanços o investigacions rellevants has participat i quins destacaries per la seva utilitat?

Pel que fa a investigacions rellevants en les quals he participat, destacaria el projecte TESTATE, amb el que hem demostrat que l’oferiment en línia de kits d’auto recollida de mostra per a detectar el VIH, el virus de l’hepatitis C i clamídia i gonorrea, i donar els resultats per internet, és eficaç i a més està molt ben acceptat per la població a la qual anava dirigit que són els homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes i dones trans. També destacaria l’estudi que vam fer en ple brot de “mpox” (abans coneguda com a verola del mico), en el que vam demostrar que hi havia casos de mpox en persones que no presentaven símptomes, o símptomes tan lleus que fàcilment es confonien amb altres patologies, i que aquestes persones que estaven infectades i no ho sabien, podien transmetre la infecció a altres persones, ja que vam ser capaces d’aïllar virus que tenien capacitat d’infecció in vitro. A més, vam demostrar que totes aquestes anàlisis es podien fer amb mostres que s’havien recollit els propis participants, sense necessitat d’anar a un centre sanitari. Una altra investigació que destacaria és un estudi en el qual vam demostrar que implementar una alerta electrònica en la història clínica informatitzada que recordi als professionals de l’atenció primària oferir la prova del VIH a pacients que presenten una sèrie de malalties o condicions, va fer augmentar el nombre de proves realitzades en aquest àmbit, i sobretot en col·lectius a qui no se’ls ofereix tant la prova com són les dones i les persones més grans.

Què és el que més t’agrada del teu dia a dia?

El que més m’agrada de la meva feina és la possibilitat de fer recerca aplicada que pot millorar la salut de la societat, que pot tenir un impacte beneficiós a curt i llarg termini. M’agrada molt poder treballar en equips multidisciplinaris, on participem epidemiòlogues, metgesses, treballadores d’organitzacions comunitàries, com són ONGs que treballen amb el col·lectiu LGTBI+, també amb estadístiques, informàtiques, microbiòlogues… M’agrada poder aprendre i compartir maneres diferents de treballar, d’enfocar i resoldre problemes. En el meu temps lliure m’agrada passar temps amb els meus fills: la Kie, la Tanit i en Guerau; m’agrada molt anar a la muntanya i escalar.

I també dedico molt del meu temps a la política local de Badalona, formo part del Secretariat de Guanyem Badalona i participo regularment en tertúlies sobre actualitat política a la ràdio i TV de Badalona.

“Vinc sovint a Lloret amb els meus fills, els caps de setmana i durant les vacances, a veure a la meva família, els meus pares, en Nacho i la Luisa de l’Hostal Mas; i el meu germà (en Josep del Centre d’Osteopatia Fulcre) i la seva família, que també viuen a Lloret”.

Què et falta aconseguir a la vida? Quins són els teus projectes?

Pel que fa als meus projectes de futur, laboralment vull continuar fent recerca centrada en el col·lectiu LGTBI+ i també m’agradaria treballar a promoure el diagnòstic precoç de les ITS en joves, que són un dels grups més afectats per aquestes infeccions i en el que no es treballa suficient. En l’àmbit personal, m’agradaria viatjar amb els meus fills, continuar fent muntanya (m’encantaria anar als Alps que no hi he estat mai!), millorar la meva tècnica en escalada i continuar implicada en la política local a Badalona, que hi tenim molta feina per fer.

Quines són les principals amenaces amb les quals en podem trobar en un futur?

Com a epidemiòloga considero que les principals amenaces pel futur que tenim són la crisi climàtica que afectarà de manera rellevant la nostra salut, les altes temperatures, els episodis de sequera, els desplaçaments de la població en conseqüència … Tot això fa canviar el comportament dels vectors de malalties tropicals que no eren freqüents al nostre país i que ara ens estem trobant. Calen respostes valentes i compromeses per part dels nostres governants per frenar els efectes del canvi climàtic però no sembla que això hagi de passar en un futur proper i quan es portin a terme potser ja serà massa tard. Un exemple clar és que la cimera internacional del clima s’està celebrant a l’Aràbia Saudí, un dels principals països petrolers. 

Alguna amenaça més?

L’altra amenaça que em preocupa és l’augment de les resistències als antibiòtics que pot afectar greument la nostra salut.

Cal fer un ús més racional dels antibiòtics i invertir en recerca per a trobar nous tractaments per a infeccions que no responen als tractaments actuals

Dra. Cristina Agustí

 I pel que fa a la COVID, amb les vacunes s’ha aconseguit que els nous casos ja no comportin una malaltia greu i ha disminuït moltíssim el nombre d’ingressos hospitalaris. Ara bé, no podem abaixar la guàrdia per si ve una nova variant que s’escapi de l’efecte immunitzador de la vacuna. 

En la meva opinió, el que més hauríem d’haver après amb la pandèmia de la COVID és que cal posar la vida al principal centre d’interès  i invertir en el nostre sistema sanitari i en els serveis de cures de la gent gran. No es pot tornar a repetir el que va passar a les residències d’avis, sobretot a la Comunitat de Madrid d’Ayuso, on es van implementar els fatídics protocols de no derivació dels avis contagiats a centres sanitaris, mesura que va acabar amb milers de morts sense accés a un respirador o, directament, a un metge.

Moltes gràcies, Cristina per la teva feina i els teus valors humans extraordinaris.

La Marató de 3CAT

Compartim a banda el cartell amb el programa de les activitats que encara hi ha vigents a Lloret de Mar per solidaritzar-se amb La Marató de 3CAT d’aquest 2023, enguany per la lluita per una SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA sana, un dels problemes actuals de salut pública més rellevants.

Activitats solidàries a Lloret amb La Marató de 3CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles relacionats

Back to top button