Columna d’Opinió | Qui defensa Lloret de la venda irresponsable del seu nom?
- Senyors i senyores del Consistori:
Des de la meva humil posició de ciutadà i amb tot el respecte per la complexitat de governar una localitat com Lloret de Mar, entenc que la gestió d’un municipi turístic no és gens fàcil. Mai es pot agradar a tothom, i això ho sabem. Ara bé, ens trobem davant d’una situació que fa massa temps que s’arrossega, i que requereix accions valentes i estructurals: no podem continuar apagant focs. Cal actuar a l’arrel dels problemes.
No és comprensible que, en plena temporada alta, el perfil del turisme sigui qualitativament pitjor que en temporada baixa. Lloret té una llarga trajectòria turística, una experiència acumulada que no es reflecteix en la realitat que vivim avui. Com és possible que continuem caient en els mateixos errors de sempre?
Ens preguntem: per què es permet que determinats touroperadors venguin Lloret de Mar únicament com a destí de festa descontrolada? Per què no es regulen les agències que ofereixen aquesta imatge tan reduccionista i tòxica del nostre municipi?
L’oci nocturn, per descomptat, hi ha de tenir cabuda. Però no a qualsevol preu. No pot ser que una empresa com Summerrockz descrigui Lloret com “el Don Corleone de les destinacions de festa d’Europa” i que això passi desapercebut o fins i tot sigui tolerat. És una caricatura grotesca que degrada la imatge del poble i menysté la seva riquesa cultural, històrica i natural.
Per si fos poc, Ruf Risen fa una promoció gairebé exclusiva de la festa, on Lloret es presenta com un parc temàtic de l’alcohol i el descontrol. I més greu encara és veure com iniciatives com ABI-Splash venen la ciutat com “la capital europea de la festa”, ignorant completament altres valors del municipi i alimentant un model que ens està fent mal.
¿De debò hem de permetre que siguin aquestes plataformes –majoritàriament externes– les que defineixin la nostra identitat com a poble? ¿On són els límits? ¿I per què alguns operadors locals no només ho permeten, sinó que fins i tot ho promouen?
No estic en contra de l’oci nocturn, però sí del desequilibri. Per què no s’obliga aquestes empreses a incloure a les seves webs informació sobre altres atractius del poble? Els Jardins de Santa Clotilde, el camí de ronda, el patrimoni modernista, les activitats nàutiques, el museu del Mar, la natura, la cultura i l’esport, que també formen part de Lloret i que rarament s’esmenten.
Per què els lloretencs i lloretenques hem d’aguantar aquest model imposat? Si pugem uns quilòmetres cap a Tossa de Mar o seguim per la Costa Brava, aquest fenomen no es reprodueix amb la mateixa intensitat. Potser ha arribat l’hora de plantar-nos i dir prou.
Posar agents cívics al carrer no és suficient. Cal una estratègia valenta per canviar el relat. Cal protegir la nostra identitat com a poble i exigir respecte per part d’aquells que venen Lloret únicament com a destí de desfase.
“Perquè Lloret és molt més. I s’ho mereix”
Atentament,
Albert pibernat i Mas
Tens tota la rao del Mon, es un raonamemt que no te discusió, pero como pots veure només ens adonem d’aixo tots el que no gestionem el municipi.
Aquí de ben segur que hi han moltes pressions desde les empreses de oci, restauració i hotels. Masses interessos econòmics, això és el que tapa més boques
Los Lobbys del ocio nocturno y algunos de los empresarios de hostelería (Tipo Clipper,etc) son los que gobiernan el pueblo de Lloret.
Tanto en cuanto no se eliminen estos hoteles y discotecas de pulsera, el año que viene, estaremos hablando de lo mismo, y las turoperadoras seguirán llenando Lloret de la purria que no quieren en otros pueblos.
Cuantos pueblos de la Costa Brava viven del turismo sin necesidad de tener discotecas???
Ahí lo dejo!!!!😁
Todo cambio debe ser progresivo y metódico…
Hoy por hoy, no hay otro tipo de oferta para el ocio que ofrezca Lloret !
Si quitamos de golpe el turismo juvenil, que ofreceríamos al familiar?
Ni los mayores quieren venir, por falta de ocio …
No me imagino matrimonios con hijos de 4 y 6 años en una disco, en las tragaperras, abarrotados de kebab, y en tiendas de souvenir…
Jo vinc a lloret a pasar 3 o 4 dias al setembre i aquet any e vingut un fi de semana al agost,es veritat que el ambient es totalment diferent,molt millor al setembre,per el tipos de gent que ja,jo per aixo ja tinc 63 anys i se els hotels que triar per no trobarme emb problemes,
Dirigir cualquier ayuntamiento es difícil de llevar, solo hay que tener un poco de inteligencia para saber lo que necesita el pueblo y que clase de turismo queremos .pero aqui manda el sr dinero!!! .A buen entendedor con pocas palabras bastant.
Es curiós que els de ‘Lloret de tota la vida’ us enrecordeu de què heu deixat un Lloret de Merda quan no governeu vosaltres. Hipòcrites! Vosaltres no sou la solució, sou el problema. Només heu pensat en els diners ràpids i fàcils. Tenim aquest Lloret gràcies a vosaltres.
Els de ‘Lloret de tota la vida’ només us enrecordeu quan no governeu el Lloret tenim. Per cert, aquest Lloret és gràcies a vosaltres. Una mica d’autocrítica, si us plau. Sou el problema no la solució. Salutacions.
Molt bé Albert!.
Muy buen artículo. Te quejas de que las plataformas definen nuestra identidad. Esta identidad se forjó en los 60-90 “turismo de masas de bajo coste” De los 90 hasta la actualidad nadie construyó ningún relato alternativo. Resultado, el vacío lo llenaron las agencias y promotores extranjeros con su “identidad de Lloret” como capital europea del desfase. Si tú no cuentas tu historia, la cuentan otros.
S’ha d’atura ja ni ha prou.
Lloret no ha ser la cuna de la festa descontrolada.
Lloret es molt mes.
Ja ni ha prou !! Lloret es mes !!
Res a dir al seu comentari excel·lent. La nostra societat només pensa en els diners i no en la calitat de vida.
Que cierren las discotecas a las 12 o como mucho 1. Se acaba el problema de raíz.
És obvi que el destí del país, així s’ha determinat pels lobbys econòmics, és turístic. I el turisme de qualitat no vindrà on es ven turisme com si venguérem xurros. Avui no els interessa, pel nostre país, zones d’excel·lència turística, espais residencials de qualitat per tot l’any. Avui, allò que interessa és el turisme boig, que puga afegir ingressos econòmics fàcils, a curt termini, encara que això signifique la destrucció de la “gallina de los huevos de oro”, a mig termini. ¡Al tiempo!