Columna d’Opinió | El col·lapse dels Jutjats de Blanes: Una realitat que requereix solucions urgents

• Alexandra és advocada especialitzada en dret civil i processal i en dret penal. Advocada col·legiada exercent en els Col·legis d’Advocats de Girona, Barcelona i Donostia-San Sebastián. És vocal de la Comissió de VIMA i Igualtat de gènere de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona. Actualment és la lletrada directora de Grau Advocats. Col·labora habitualment en revistes i diaris de dret, on explica les últimes novetats legislatives i jurídiques.

El col·lapse dels Jutjats de Blanes: Una realitat que requereix solucions urgents

El sistema judicial a Espanya i Catalunya enfronta un repte considerable: el col·lapse generat per la sobrecàrrega de procediments i la insuficiència de recursos materials i humans. La situació, ja molt complexa abans de la pandèmia, s’ha vist agreujada en els darrers anys, trobant-se actualment en una crisi de saturació sense precedents. 

La Fundació Aranzadi va presentar fa uns mesos l’Informe Observatori de l’Activitat de la Justícia 2024. El mateix concloïa que els tribunals estan estancats: els procediments s’allarguen i superen els 9,2 mesos de durada. I els assumptes pendents de resoldre han crescut un 14% fins a superar els 4 milions. A més, hi ha 4.800 milions d’euros bloquejats als comptes de consignació dels jutjats que encara no s’han lliurat als seus titulars, tot i tenir una sentència ferma. El panorama no és gens encoratjador i demana dotar de més recursos als òrgans jurisdiccionals per tal de revertir aquest col·lapse. 

El dret a un procés sense dilacions indegudes

Un dels drets fonamentals consagrats a la Constitució Espanyola és l’accés a un procés judicial sense dilacions indegudes (article 24.2 CE). Tanmateix, el compliment d’aquest dret és cada cop més qüestionable en els jutjats catalans i, en concret, en els Jutjats de Blanes, que cobreixen Lloret i la resta de la Selva Marítima.

Els Jutjats de Blanes són els que tenen més sobrecàrrega de feina de tota la província de Girona, el que provoca un retard constant en la resolució de processos civils i penals.

Aquest endarreriment constant és un exemple evident de la vulneració d’aquests principis. I és que, més enllà d’uns límits temporalment raonables, el procediment es desnaturalitza, la justícia perd el seu sentit i finalment deixa de ser justícia.

Assenyalament de judicis pel 2027

A Blanes, ens trobem amb un greu problema en l’execució de les sentències civils: es triguen des de cinc fins a set mesos en fer-se complir les resolucions judicials, provocant inseguretat jurídica en el demandant. 

I en l’àmbit penal ens trobem amb instruccions que superen amb escreix els dotze mesos contemplats en la Llei d’Enjudiciament Criminal, trobant-nos en casos en els quals portem més de tres anys d’instrucció sense ni tan sols haver obert la fase d’enjudiciament, la qual cosa causa greus danys i perjudicis tant a les víctimes com als investigats.

Destacar també que, en fase d’enjudiciament, el jutjat penal núm. 6 de Girona, que jutja tots els casos de violència masclista de la demarcació, des de la Comissió d’Igualtat i VIMA de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona, de la qual en sóc vocal, tenim coneixement que s’estan assenyalant les vistes per a l’any 2027, fet que evidentment és un retard no assumible, que provoca importants disfuncions i atempta greument contra els drets de les víctimes.

La solució: més recursos i un canvi organitzatiu

La solució és diversa, però sí o sí es necessiten més jutges per donar una resposta més ràpida i eficaç, ja que al final quasi tot recau en el jutge, i Espanya té una de les ràtios de jutges per ciutadà més baixes de la Unió Europea.

El conseller de Justícia de Catalunya es va comprometre el passat juliol a dotar els Jutjats de Blanes amb una nova plaça de jutge, el que evidentment seria de gran ajuda per alleugerir la sobrecàrrega de feina. 

Però també urgeix un canvi en l’organització dels jutjats, que actualment s’està començant a implantar amb la recent Llei 1/2025 de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia.

Aquesta nova llei ha introduït els Tribunals d’Instància, que suposen la supressió del jutjat com a òrgan unipersonal i la creació d’un òrgan col·legiat en el qual s’integren tots els jutges de primera instància del territori. La intenció és facilitar una distribució més adequada de les càrregues de treball i l’intercanvi de recursos.

En conclusió, sembla ser que podríem estar davant de solucions reals i efectives al col·lapse dels Jutjats de Blanes. Però haurem d’esperar uns quants mesos per veure si hi ha una millora substancial, el que suposaria un gran benefici pels ciutadans de la zona de Blanes-Lloret-Tossa. 

Alexandra Zulaika Grau

Advocada 

Vocal de la Comissió de VIMA i Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Girona