Francesos, belgues i holandesos són els mercats internacionals que mostren una despesa de targeta bancària més alta a Lloret de Mar durant l’estiu.
• La despesa en restaurants continua guanyant pes relatiu envers altres categories com poden ser allotjament i alimentació, que recuperen xifres similars a la prepandèmia.
• El mercat nacional de proximitat, que ha retrobat Lloret arrel de la pandèmia, continua essent clau aquest 2022. El mercat francès també es manté fidel.
• En l’àmbit nacional, augmenta el segment d’edat que es correspon a parelles i especialment famílies.
Prop d’una quarantena de professionals del sector turístic de Lloret de Mar han participat a la presentació que ha organitzat Lloret Turisme i Mabrian Technologies avui a la sala polivalent de la Biblioteca de Lloret per presentar les dades d’estiu extretes de l’eina d’intel·ligència turística i big data de la destinació.
Aquesta plataforma es nodreix de diferents fonts com són: capacitat aèria (Cirium), presència detectada a través de les antenes mòbils (Orange), despesa amb targeta a la destinació (Mastercard), opinions i preus en OTAs (Tripadvisor, Expedia i Booking), comentaris en xarxes socials (Twitter i Instagram) i cerques en el metacercador de Google. Com a font també s’han utilitzat les dades de turistes i pernoctacions proporcionades mensualment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Elizabeth Keegan, gerent de Lloret Turisme, explica que “la nostra plataforma d’intel·ligència turística ens ha permès passar d’unes dades només quantitatives i estadístiques, com són les de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), a unes dades més qualitatives i reals que ens permeten obtenir informació molt interessant de cara a la planificació estratègica i els resultats que se’n deriven”. Per exemple, en base a les dades obtingudes a través de la plataforma els darrers anys, aquest 2022 Lloret Turisme va decidir tenir presència en termes de relacions públiques i comunicació en els mercats de França i Benelux amb l’objectiu de traslladar l’actualització de la destinació en aquests mercats tradicionals.
A continuació es detallen les conclusions principals:
Tendència de les cerques del terme Lloret a Google en relació amb la categoria de viatges.
• El mercat nacional de proximitat (Barcelona) mostra uns pics de cerca rellevants al mes d’abril coincidint amb els caps de setmana del 10 i del 17 (Setmana Santa), i un nivell de cerques significatiu (+50/100 punts) des del començament del mes de juny, que es sostenen fins a finals d’agost.
• Bèlgica i els Països Baixos destaquen pel seu pes en les cerques comparats amb d’altres mercats europeus. El nivell de cerques més intensiu comença a finals de juny i s’accentua al mes de juliol.
• Aquests patrons de cerques coincideixen amb les dades de despesa amb targeta a la destinació.
Mercats: Tornada a un mix similar a la prepandèmia excepte per l’absència del turista de l’Est d’Europa
• Holandesos, alemanys, italians, britànics i belgues, amb més pes relatiu respecte de l’estiu 2021.
• El mercat nacional també continua fort i juntament amb el francès, es consoliden com un bastió essencial de la demanda.
• La possibilitat de recuperar britànics que arriben via l’aeroport de Girona depèn de la millora en la connectivitat de cara a 2023.
• Les diferències en l’estacionalitat dels mercats que s’aprecien en les dades de despesa els fan complementaris.
Despesa internacional: Restauració, un concepte que pren cada vegada més pes.
• Basant-nos en les dades de despesa, s’aprecia la recuperació en britànics i italians, i el creixement en holandesos, belgues i fins tot francesos, que ja varen ser rellevants el 2021. El mercat rus ha desaparegut de les dades de Mastercard.
• La despesa en restaurants continua guanyant pes relatiu envers altres categories com poden ser allotjament i alimentació, que recuperen xifres similars a la prepandèmia. Les compres es van recuperant, però el seu pes relatiu està per sota de la prepandèmia, probablement degut a la menor presència de turistes de l’Est d’Europa.
• Holandesos, belgues i francesos, els mercats amb una despesa mitjana més alta amb targeta bancària.
• Els mercats es mantenen fidels als seus mesos preferits per viatjar, amb els francesos més presents al juny i l’agost, els holandesos i belgues fidels al juliol, els italians més presents a l’agost i els britànics i alemanys al juny.
Demanda: Estiu 2022, dades similars al 2019:
• Dades temporada estiu: Els importants creixements en el nombre de turistes i en despesa respecte al 2020 i el 2021 corroboren la recuperació de la demanda internacional. Aquesta temporada d’estiu Lloret ha rebut 586.566 viatgers i 2.692.351 pernoctacions (dades INE) i 3.360.508 pernoctacions (dades de telefonia mòbil que inclouen els habitatges d’ús turístic).
• Un millor juliol que el 2019: Els resultats de juliol milloren més en proporció que els de l’agost comparats amb el 2019, el que reforça la conclusió que juliol i agost són dos mesos que tendeixen a equiparar-se. Les dades captades a través de les antenes de telefonia mòbil indiquen que al juliol es varen realitzar 1.307.546 pernoctacions.
• Turisme internacional: Tot i l’evident recuperació del turisme internacional, l’absència dels mercats de l’Est d’Europa i la reducció de la capacitat aèria des del Regne Unit i des d’altres mercats, entre d’altres factors, ha comportat que el mes de juny encara quedi per darrere del 2019 i que els mesos de juliol i agost hagin arribat a unes xifres similars a la prepandèmia. Durant la temporada d’estiu Lloret de Mar ha rebut 584.535 viatgers i 2.155.037 pernoctacions (dades INE) i 2.615.183 pernoctacions internacionals (dades de telefonia mòbil que inclouen els habitatges d’ús turístic).
• Turisme nacional: Tot i que respecte del 2021 el nombre de pernoctacions del mercat nacional ha baixat, aquesta demanda generada arran de la pandèmia no ha deixat la destinació i continua aportant més viatgers i pernoctacions que en el 2019. Així, aquesta temporada d’estiu Lloret de Mar ha rebut un total de 185.621 viatgers respecte als 129.218 de l’any 2019 (dades INE) i s’hi han dut a terme 537.314 pernoctacions (dades INE) i 745.325 pernoctacions nacionals (dades de telefonia mòbil que inclouen els habitatges d’ús turístic).
• Els mercats francès i nacional també mantenen un pes superior respecte del 2019.
• Altres mercats que augmenten representativitat són els Països Baixos, Bèlgica i
Itàlia.
• L’última quinzena de juliol i la primera d’agost són els moments de més presència de turistes a la destinació.
• Sant Joan marca el pic de presència dels turistes nacionals, d’origen català.
• També per als catalans el cap de setmana de la Pasqua de Pentecosta i els del mes
de juliol marquen els moments de màxima presència a Lloret.
• El pes de la demanda de Catalunya es manté en un 80% de la demanda nacional.
• A nivell nacional, creix el segment d’edat que es correspon més aviat amb parelles i, especialment, famílies. El 22% es situa entre 35-44 anys, seguit del 20% de la franja d’entre 45-54 anys.
• El nombre d’excursionistes també s’ha vist augmentat amb la mateixa tendència, és a dir, un creixement superior al juny i juliol. Aquests excursionistes són d’origen nacional, principalment de municipis de la província de Barcelona. En total, aquesta temporada d’estiu han passat per Lloret de Mar 39.545 excursionistes (turistes que no pernocten a la destinació).
Allotjament: Pujada de preus, especialment en 3 i 4 estrelles:
• Els increments en el preu s’observen especialment en la categoria de 4 estrelles.
• La demanda d’allotjament en habitatges d’ús turístic ha crescut i aquest increment
pot estar fomentat pel turista nacional, que torna a venir més els caps de setmana.
Interessos i satisfacció: Tornada a indicadors prepandèmia:
• En termes de satisfacció i percepció de seguretat, s’ha tornat a indicadors semblants als del 2019: 86% d’índex global, 69 d’índex de producte, 92 d’índex de seguretat i 96 d’índex climàtic.
• Pel que fa a la satisfacció hotelera, millora un 15% respecte al 2019.
Els interessos també sembla que adopten uns pesos similars als previs a la pandèmia: destaca el producte Sol i Platja seguit dels de Natura i Cultura. S’aprecia una tendència ascendent a Gastronomia i Natura.
• Els Jardins de Santa Clotilde són l’atractiu que ha rebut més atenció en xarxes socials, mentre el camí de ronda comparteix rellevància amb activitats relacionades amb la platja i les activitats aquàtiques.
En relació a les conclusions, l’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat destaca que «Aquestes dades mostren una gradual variació en els interessos del perfil del turista que visita Lloret de Mar i de la seva despesa i, per tant, milloren la competitivitat de la destinació, que és l’objectiu que tenim marcat».
Font: Ajuntament de Lloret de Mar
