Absolt l’home acusat de violar una noia durant una festa a Lloret de Mar
L’Audiència de Girona ha absolt l’home que s’enfrontava a 10 anys de presó acusat de violar una noia durant una festa en una casa de Lloret de Mar la matinada del 14 de juny del 2021. El tribunal considera que no ha quedat acreditat que la víctima no prestés consentiment a les relacions sexuals, tot i que reconeix que “almenys en dos moments” hi va haver penetració.
Versions contradictòries
La secció tercera de l’Audiència exposa que hi ha versions contradictòries dels fets i que el relat de la víctima “presenta variacions, omissions o complements” respecte a les declaracions prèvies. Per això, conclou que aquestes mancances “no es poden esmenar” amb les proves practicades i que, per tant, no hi ha elements suficients per desvirtuar la presumpció d’innocència de l’acusat.
La fiscalia sol·licitava 8 anys de presó i una multa de 900 euros per un delicte d’agressió sexual i un delicte lleu de lesions, mentre que l’acusació particular, en nom de la víctima, demanava 10 anys de presó i una multa de 1.800 euros. La defensa, representada pel lletrat Javier Pascual Franquesa, va reclamar l’absolució argumentant que les relacions havien estat “plenament consentides”.
✳️ Connecta’t al nostre canal de WhatsApp i rep totes les notícies diàries. Per accedir-hi, fes clic aquí
Els fets van tenir lloc durant una festa organitzada per l’acusat i uns amics, a la qual la víctima hi va assistir amb unes amigues. Segons la sentència, durant la nit van jugar, ballar i beure, i en diverses ocasions es van fer petons. Cap a les dues de la matinada, van anar junts a una habitació, on hi va haver dos moments de penetració. L’acusat va declarar que sempre va respectar la voluntat d’ella, mentre que la noia va insistir que no hi va haver consentiment.
Dubtes i manca de proves
El tribunal, amb el magistrat Walter Ballarín com a ponent, apunta que els fets previs i posteriors també generen dubtes sobre si hi va haver una negativa clara. Segons la resolució, “no és determinant, però sí revelador” que dues persones que flirtegen, es fan petons i marxen soles a una habitació puguin mantenir relacions sexuals “o almenys hi hagués l’expectativa” d’aquesta possibilitat.
L’Audiència subratlla que no existeix cap prova directa que corrobori la versió de la víctima: ni els testimonis presents a la festa ni les proves pericials acrediten l’agressió sexual. Davant la manca d’elements “perifèrics” que confirmin els fets, la sala decideix dictar una sentència absolutòria. La resolució, però, no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
